Al contraatac
Una hora a la Moncloa
Madrid. Dimecres al matí. Nervis. Fa quatre anys que esperem aquest moment. La nit anterior, a l'hotel, vam assajar amb l'equip la posada en escena. Com un equip de futbol que assaja un córner. Cada pregunta ha de ser un penal, i si va al pal, una altra.
S'acosta l'hora. Per calmar els nervis, parlo amb Iñaki Gabilondo, a veure si se m'enganxa alguna cosa. Els recepcionistes m'acomiaden com qui diu adéu a un gladiador: «Vinga, estem amb tu». El taxista, el mateix. Quina exageració. No m'havia passat mai abans de gravar un programa. L'expectació en excés sempre m'inquieta. Multiplica el risc a decebre, i això fa por. Però és el que hi ha, Manolete, si no saps torejar perquè t'hi fiques. Tinc clar que aquest partit no es tracta de guanyar-lo o de perdre'l. En una entrevista no es tracta de destrossar ningú. Només volem retratar la persona que ens ha governat els últims quatre anys. I sí, per a això es necessita preguntar i algú que contesti, cosa per a la qual no sé si Mariano Rajoy s'ha entrenat gaire, potser per excés de protecció.
A la Moncloa no veig cap camió de mudances. El seguici del president -poc nombrós- està pendent de la reunió entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Rajoy també. La seva primera frase: «Necessiten Ciutadans, i no sé si el seu suport, per activa o per passiva, agradaria als que van finançar la seva campanya…» Encara no ha començat l'entrevista, però jo m'escalfo a la banda: «¿Qui va finançar la campanya de Ciutadans?». «Doncs no ho sé, Jordi». Primera marianada al front.
Amable i cordial
No conec ningú a qui Rajoy li hagi caigut malament en la distància curta. És amable, respectuós i molt cordial. Crec que fins i tot José María Aznar ho reconeixeria. Premem el REC i comença el partit. Rajoy salta al camp amb bon to, fins i tot a vegades juganer. En el camí cap al palau, em parla de l'aïllament que produeix la Moncloa, el mal de què es queixen tots, però que ningú sembla estar disposat a arreglar.
Les preguntes al seu despatx -amb la corrupció com a protagonista- provoquen silencis i una baixada de to que no serveixen per fer un titular però diuen molt més que qualsevol frase. El nom de Bárcenas l'incomoda, fins i tot fa una insinuació perquè canviem de tema, però hi ha més preguntes.
El noto alleujat quan parlem de Catalunya. Simptomàtic que l'alleujament per a la corrupció del PP sigui Catalunya. I el president aprofita una pregunta sobre l'IVA cultural per esbroncar-me en pla Van Gaal: «Siempre negatifo, nunca positifo». S'acaben els 60 minuts. Sánchez i Iglesias segueixen reunits. «Fa més de dues hores», informen al president. «Coi, deuen estar descobrint el Mediterrani», diu. I el camió de mudances segueix sense aparèixer.
Salvados Cas Bárcenas Luis Bárcenas Mariano Rajoy Corrupció al PP Independència de Catalunya Jordi Évole
