Extracte de l'entrevista de Jordi Évole amb Mariano Rajoy a 'Salvados'

Mariano Rajoy, estic per demanar un desig, com qui veu passar una estrella fugaç, perquè el tinc a vostè al davant en carn i ossos i no l'estic veient a través de plasma, com l'he vist en els últims quatre anys. Doncs demani un desig, que si puc l'hi concediré. El que passa és que, encara que sigui president del Govern, el president del Govern pot el que pot, que no és gaire. Ja m'agradaria poder més per fer més coses.

Suposo que en aquesta entrevista hauríem de parlar de pactes postelectorals, que ja són post-postelectorals perquè ja ha passat molt temps. Sí, és un rècord. És la legislatura més llarga des de l'any 1977. Les eleccions van ser el 20 de novembre [el 2011] i encara som aquí, és clar, i ja som a finals de març.

Jo li he de reconèixer que a mi el tema m'avorreix una mica, però si vostè ha de dir-nos alguna cosa, ens ha de donar alguna novetat… De novetats no en tinc. Jo mantinc la mateixa posició des del 21 de desembre, l'endemà de les eleccions.

La gran coalició. Sí, la gran coalició. El que hi ha a Alemanya. O el que hi ha a Àustria. El que passa és que a Àustria governa el partit socialdemòcrata, és el primer, el PP és el segon…

A Alemanya al revés. Exacte.                                                                                                                                                                          

Ens enxampa aquesta entrevista en dimecres al matí, ara mateix estan reunits el senyor Sánchez i el senyor Iglesias, potser s'acaba aquesta entrevista i ja hi ha pacte entre Podem i PSOE. Bé, jo no sé si hi haurà pacte entre Podem i PSOE, però és difícil. Es necessita el PSOE, Podem, i a més a més es necessita la col·laboració via vot a favor o via abstenció d'ERC, de l'antiga CDC, del PNB, d'IU i de tots els grups que conformen Podem. Això suma, el que passa és que això converteix Espanya en un país absolutament ingovernable. I per això dic que a mi, això no m'agrada. Jo crec que la gran coalició, que és el que funciona a Europa, fins i tot en les institucions europees, que és el que defenso des de l'endemà de les eleccions, seria el millor per a Espanya. Donaríem un missatge de tranquil·litat, de seguretat, d'estabilitat i podríem treballar per consolidar la recuperació econòmica.

En qualsevol cas, ¿vostè em garanteix que en tot aquest procés de negociació vostè seguirà sent el presidenciable del PP? Sí.

¿No farà un pas al costat? No faré un pas al costat perquè…

Això és el que deia Artur Mas i al final el va fer. Bé, és que jo no sóc Artur Mas.

Esperanza Aguirre em va dir en aquest programa que ella no posaria la mà al foc per vostè. ¿Vostè la posa per Esperanza Aguirre? No entraré a comentar el que diu o deixa de dir Esperanza Aguirre… Esperanza Aguirre és una dirigent molt important del meu partit, la conec des de fa molts anys, treballa, fa el que pot en benefici del seu país i punt. I jo, encantat.

¿Posaria la mà al foc per ella? Però ¿què és posar la mà al foc?

Fiar-se'n. Sí, jo me'n fio. És clar que em fio d'Esperanza Aguirre. Jo em fio de la majoria de la gent fins que em demostrin que no puc fiar-me'n.

Aquesta és la portada d'‘El Mundo’ sobre els famosos SMS que vostè li va enviar al senyor Bárcenas. ¿Aquesta és la portada que més mal li ha fet d'aquesta legislatura? Doncs no ho sé. Però evidentment és una portada i hi ha uns SMS. I jo em penedeixo d'haver enviat, com és natural, aquests SMS. Però no sempre l'encertes a la vida.

Vostè li va enviar aquests SMS el 18 de gener de l'any 2013. ¿Vostè era coneixedor de l'activitat presumptament delictiva que feia el senyor Bárcenas? No, si ho hagués sabut no l'hauria nomenat tresorer, i si ho haguéssim sabut durant els 25 o 30 anys que va militar al partit... És veritat que jo vaig enviar després un SMS des d'Almeria quan sembla que s'havia confirmat que tenia uns comptes a Suïssa, però a partir d'aquí ja es va acabar qualsevol tipus de relació.                                                                   

Això és el que ens va estranyar, que el dia abans d'enviar l'SMS va aparèixer a tota la premsa espanyola una informació dient que el tresorer del PP amagava a Suïssa 22 milions d'euros en l'apogeu de la trama Gürtel. Ho van publicar ‘El Mundo’, ‘El País’, l'‘ABC’, molts mitjans… I just l'endemà vostè li va enviar el famós ‘Luis sigues fort’. Sí, bé. No s'encerta sempre.

Vostè sol dir una frase que és que ‘al PP qui la fa la paga’. M'agradaria saber ¿qui ha dimitit, per exemple, per pagar amb diner negre les reformes de la seu del carrer de Génova? El senyor Bárcenas.

¿I aquí s'acaba la cadena de responsabilitat? ¿Qui ha pagat amb diner negre les reformes del carrer de Génova? Si és que s'han pagat amb diner negre, perquè jo…

Això ho han acreditat Hisenda i el jutge Pablo Ruz. Bé, encara no ho han dit els tribunals. És igual, no discutiré amb vostè sobre aquest assumpte.

¿Amb quina legitimitat el PP pot demanar als ciutadans espanyols que paguin l'IVA? Amb la legitimitat que la llei diu que s'ha de pagar l'IVA.

Però l'exemple que han donat amb les factures de les reformes de la seu no és aquest. Per això ha actuat l'agència estatal tributària i per això també han actuat els tribunals de justícia. Ja dic, res és perfecte. I ho he reconegut. Com els passa a moltes forces polítiques i a molta altra gent que no es dedica a aquesta activitat.

 

Bárcenas, Gürtel, Acuamed, Imelsa, Púnica, Cooperació, Fabra, Brugal, Palma Arena, Emarsa, Taula. ¿Amb quants casos aïllats la corrupció deixa de ser aïllada? A Espanya desgraciadament hem viscut molts casos de corrupció, hem apartat totes aquelles persones que han incorregut en casos de corrupció, plantarem cara a la corrupció i per descomptat aquest és un dels temes de futur que m'agradaria que en els pròxims anys pactéssim tots els partits.

¿Quan assumiria vostè la responsabilitat per un cas de corrupció? Si jo l'hagués comès o algú nomenat per mi.

¿Ja ha trucat al president Puigdemont’? No, no li he trucat encara.

¿Què espera? Bé, també podria trucar-me ell. Però l'altre dia vam tenir un contacte a l'aeroport de Barcelona amb motiu de l'aniversari de l'accident de Germanwings. Va ser una reunió cordial i probablement ens veurem aviat.

Però això sembla el joc del gat i el ratolí, qui truca primer a qui. No, no.

¿No? Sembla que hi hagi un punt d'orgull, 'que em truqui ell'. No. No hi ha problema d'orgull ni de gat i ratolí. Les converses es tenen amb absoluta normalitat, que és com es fan aquestes coses.

¿Com li agradaria que fos recordat el seu mandat? Doncs com el d'una persona que va ser honesta amb els seus compatriotes, que va ser independent, que es podia haver equivocat i que va haver de prendre decisions difícils que en circumstàncies normals no hauria pres però que només va mirar per l'interès general i va procurar preservar la independència del Govern. I la vaig preservar, cregui'm.

Notícies relacionades

L'entrevista de Jordi Évole a Mariano Rajoy, en directe

Polarització en les preferències dels pactes a Extremadura

Està insistint vostè en aquesta entrevista en aquesta independència. ¿Algú ha intentat que no la mantingui, aquesta independència? No, perquè sabrien que no ho aconseguirien.

Perquè vostè sigui recordat com vol que se'l recordi, ¿creu que va per bon camí? Aquestes coses són difícils. Lògicament hi ha molta gent que mai pensarà bé de mi. Hi ha molta gent que pensarà que tot el que he fet jo està mal fet, però hi ha altra gent que no. Això és llei de vida. Concitar unanimitats no és bo, fins i tot és sospitós.