Volem canvis reals

Des de la FAVB sempre hem defensat els drets de les dones que exerceixen la prostitució, i hem reivindicat l'abrogació de les ordenances municipals que permetien multar-les al carrer. Ens alegrem que -per fi!- l'Ajuntament posi fi a un tracte vexatori i injust. Regular la prostitució, però, és una altra cosa: significa banalitzar i aprofundir una situació de desigualtat entre homes i dones, justament quan s'agreuja la feminització de la pobresa. No defensa cap dret de les dones, sinó el privilegi ancestral des homes d'accedir als cossos de les dones des d'una posició de poder. No hi ha cap expressió més acabada de la dominació patriarcal.

Abans de la crisi, la prostitució autòctona tendia a minvar, reemplaçada sobretot per dones migrades, que encara constitueixen la majoria de la població femenina en situació de prostitució. No eren poques les dones que acudien a entitats i serveis, com ara l'oficina municipal Abits, buscant en primer lloc alternatives laborals. Mancades de feina, però, ara tornen al món de la prostitució. Les xifres de dones autòctones tornen a augmentar; entre aquestes, moltes mares solteres que malviuen amb ingressos molt baixos. I són cada vegada més joves.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Tothom concideix a caracteritzar el fenomen de la prostitució com un problema. Ara bé, quan cal trobar-hi solucions ens dividim. Acabar amb la pobresa pot semblar per moments una tasca inabastable. Les indústries del sexe, que amassen fortunes colossals amb els éssers malmenats per les desigualtats, són les més interessades a promoure el cinisme i la resignació en les nostres societats. La temptació esdevé forta de buscar una via fàcil, que tranquil·litzi les consciències: «Com que la prostitució ja és aquí, ¡regularitzem-la!». L'experiència dels anys de globalització neoliberal han demostrat que això no fa altra cosa que agreujar les situacions, amplificant la demanda i enfortint el proxenetisme i el tràfic de persones. Catalunya s'ha transformat en un referent turístic de primera magnitud. Prou que veiem els problemes que això genera als nostres barris. Però, al mateix temps, Barcelona s'està transformant també en una gran destinació de turisme sexual.

Davant d'una situació que afecta milers de dones, crear «cooperatives de sexe» no suposa fer noves polítiques. A banda de respondre a la demanda de grups sorollosos i poc representatius, cal dir que en segles passats ja hem conegut establiments similars… regentats per madames. A Alemanya, la indústria del sexe cotitza en borsa, l'Estat esdevé proxeneta... i la prostitució augmenta. Suècia, en canvi, té una llei contra les violències masclistes anomenada Pau de les Dones que considera la prostitució com una violència, desplega polítiques socials de protecció a les dones (a les quals es poden acollir lliurement), mentre que persegueix el proxenetisme i castiga els puters. Tot i les limitacions del poder municipal, per què no s'inspira el nostre Ajuntament en el model feminista nòrdic?