De la calç viva a una certa calma

Pedro Sánchez i Pablo Iglesias es tornen a veure les cares aquest dimecres, gairebé un mes després de la frustrada investidura del primer i l’estirabot del segon. Una vegada el PSOE va donar prioritat absoluta a l’acord amb Ciutadans i Podem va dinamitar els trencadissos ponts construïts, les dues parts s’havien d’agafar el seu temps abans d’explorar alguna mena d’acostament que pugui impedir, eventualment, la repetició de les eleccions generals.

    La conversa telefònica entre Sánchez i Iglesias va iniciar un tímid desglaç i va obrir la porta a uns contactes discrets entre representants del PSOE i Podem que encara no permeten presagiar una entesa, però sí almenys la voluntat d’intentar-ho. Com a teló de fons, les turbulències internes en els dos partits i la necessitat dels dos líders de no aparèixer davant l’electorat, en cas de crida a les urnes, com a culpables del desacord.

Notícies relacionades

Podem s'obre ara a valorar un govern de coalició amb PSOE i C's

Sánchez i Rivera es reuniran aquesta tarda abans de la cita del líder del PSOE amb Iglesias

    El cop a la taula que va donar Iglesias al destituir el secretari d’organització de Podem, home de confiança d’Íñigo Errejón, va sacsejar els fonaments d’una organització massa jove per haver-se habituat als gestos d’autoritat propis dels partits tradicionals. El líder podemista va saber embassar el conflicte al proposar com a nou número tres el crític Pablo Echenique, però la crisi larvada i el risc de dispersió de les confluències territorials sobre les quals Podem va fonamentar el seu meritori resultat no són bones credencials per sotmetre’s al veredicte ciutadà. D’aquí ve que, excepte en el cas que hi hagi sorpreses, el discurs de la calç viva cedeixi pas a uns dies de certa calma en la interlocució amb el PSOE.

Incert, ineludible

Al seu torn, les filtracions no desmentides sobre el propòsit de Susana Díaz de disputar el lideratge a Sánchez amenacen d’intensificar hostilitats internes i debilitar l’aspirant socialista. No tindrà millor ocasió que aquesta per arribar a la Moncloa. La suma de les dues debilitats, juntament amb el pragmatisme de Rivera, donen una oportunitat a un diàleg incert però ineludible. Si els que ens representen són incapaços de transaccionar hauran deixat de representar-nos.