El lliure accés al cos de les dones o com Barcelona es va convertir en el bordell del sud d'Europa
La campanya de recollida de firmes, empresa a Barcelona divendres passat pel Moviment Democràtic de Dones (MDM), pretén rebutjar el subterfugi que vol utilitzar l'Ajuntament de Barcelona "regulant la prostitució fins on les competències locals ho permeten", per normalitzar i "mapar" la prostitució com a possible actiu turístic. Reglamentant a més els diferents possibles formats d'establiment (incloses les futures cooperatives a mans de les proxenetes que seran les sòcies majoritàries).
La primera fal·làcia és que s'atorgaran drets laborals i socials que beneficiaran el col·lectiu, però no tenen cap mena de competència per fer-ho possible. Això sí, pretenen fer-nos creure en un procés d'apoderament radicalment feminista de les dones prostituïdes a les quals suposadament escolten molt. Però aquí es dilueix tot el recorregut real d'aquest suposat procés alliberador "power girl" a través del viatge a la regularització de la prostitució voluntària. I comença un fet clarament negatiu, com és el convenciment que la prostitució pot ser una feina més per a les dones quan, com bé diu Ana de Miguel (1), és la principal escola de desigualtat entre homes i dones.
Les tedioses discussions sobre la "prostitució lliure" o la "forçada", o les elaborades diferenciacions entre tràfic i prostitució, no tenen sentit. Hi ha tràfic perquè hi ha prostitució, de la mateixa manera que hi havia tràfic d'esclaus perquè hi havia esclavitud. L'actitud democràtica davant l'esclavitud es basa en el rebuig a un estatut degradant per a la dignitat humana, no en la percepció que cada esclau pugui tenir sobre la seva condició. Per això, d'acord amb la Convenció dels Drets Humans, defensem l'abolició de qualsevol forma d'explotació sexual, com ha fet el Govern suec, eradicant la demanda sense penalitzar les dones prostituïdes i perseguint els responsables de traficar o participar en aquesta forma de violència.
L'Informe sobre explotació sexual i prostitució i el seu impacte en la igualtat de gènere del Parlament Europeu, A7-0071/2014, de febrer del 2014, afirma sense ambigüitat que la prostitució és un fenomen amb un component de gènere que afecta 42 milions de persones arreu del món, ja que la immensa majoria de les persones que es prostitueixen són dones i nenes, i gairebé la totalitat dels usuaris són homes. L'informe conclou que la prostitució representa una forma d'esclavitud incompatible amb la dignitat de la persona i amb els seus drets fonamentals, constitueix una de les violacions dels drets humans més atroços i és una forma de violència contra la dona.
La prostitució no és l'"ofici" més antic del món, sinó l'explotació, l'esclavitud i la violència més antiga inventada pel patriarcat per controlar i sotmetre les dones. Per això ens oposem rotundament a la regulació de la prostitució, com pretenen sobretot els "empresaris/es" dels prostíbuls que financen generosament "corrents d'opinió", amb la finalitat d'emmascarar aquesta tipologia de violència masclista. El fet que es pagui una quantitat de diners per accedir per estones, trossos i sistemàticament al cos de les dones, no pot transformar aquesta mena de comerç sexual en una "feina" a la qual es vol anomenar amb l'eufemisme de "feina sexual comercial". Reglamentar la prostitució, i integrar-la en l'economia de mercat, com volen els i les proxenetes, suposa assumir que és una alternativa "laboral" acceptable per a les dones pobres i que no cal canviar-ne les causes, ni les condicions socials que possibiliten i determinen que les dones siguin prostituïdes.
Però ¿què passaria amb les generacions del futur si convertíssim aquesta forma de violència en una professió? Sincerament, creiem que no podríem seguir treballant aspectes essencials com la coeducació, ja que no existeix la igualtat real i efectiva quan una nena creix amb un imaginari en què ser prostituta és una possibilitat, i un nen ho fa amb el convenciment que, si ho desitja i econòmicament s'ho pot permetre, podrà fer servir les seves companyes per al seu gaudi sexual. Per això compartim i defensem clarament l'ambiciosa postura del moviment abolicionista, que situa l'arrel del problema en la vulneració dels drets humans. Drets que, en la mesura que són essencials, estan fora de discussió: els de tota persona a no ser abusada ni utilitzada sexualment, ni de forma gratuïta, ni a canvi de cap compensació econòmica. D'aquí que haguem de canviar l'enfocament de l'anàlisi. Perquè sempre que es parla de prostitució el focus se centra en les prostitutes. Mentre que els "clients", els proxenetes i les prostituïdores es mantenen en silenci i acuradament invisibles per als focus mediàtics; encara que curiosament les últimes, tan escoltades en nom de tot un col·lectiu, surten també als mitjans de comunicació com a terapeutes sexuals i expliquen amb 'glamur' i normalitat les meravelles de ser puta.
Arribats a aquest punt i com que tenim les cotes de llibertat sexual més grans, també ens hem de preguntar què passa amb el grup d'homes que semblen tenir problemes amb la seva sexualitat i necessiten imposar la seva jerarquia simbòlica a la meitat de la humanitat, les dones, i per això en compren algunes i ens sotmeten a totes. Ja que la prostitució no afecta només les dones prostituïdes, sinó que ens afecta a totes perquè totes som potencialment béns de consum per satisfer capritxos sexuals. Hi ha un fet incontrovertible: "si no hi hagués demanda, no hi hauria oferta". És a dir, són alguns homes fonamentalment els que mantenen, forcen i perpetuen la submissió de dones, nenes, joves i nens a aquesta violència de gènere, ja que demanen aquest "comerç" i socialitzen les noves generacions en el seu "ús" normalitzant l'accés col·lectiu i reglat al cos de les dones, ja sigui com a necessitat o com a capritx.
Per això rebutgem la proposta de BComú, C's, ERC i la CUP d'afavorir la suposada prostitució "voluntària" com una professió com qualsevol altra, aïllant-la de la resta de prostitució forçada, que per una altra part és la majoritària. D'aquesta manera s'evita incomodar els consumidors de dones, ja que aquests no tenen per què preguntar-se què ha portat una dona a ser prostituïda. Són clients que paguen, compleixen unes normes, volen bon servei i això és el que s'ha de garantir, incloent-hi l'enquesta de satisfacció.
D'aquesta manera, no s'obre el debat, es dóna per superat i als que el reclamem se'ns qualifica de moralistes o de ser poc feministes. Més enllà d'aquestes desqualificacions, és del tot necessari que aquest procés de trobada i diàleg es doni obertament, des del rigor i valorant els pros i els contres per a les dones prostituïdes, però també per a la resta, ja que, com ja hem dit anteriorment, la qüestió que ens ocupa afecta totes les dones i també els homes, en qualsevol lloc. Per tant, considerem que s'ha de facilitar un procés de reflexió basat en el rigor, incloent-hi les alternatives laborals per a aquelles dones que vulguin abandonar la prostitució. Aquest debat s'ha de produir en clau metropolitana ja que no podem obviar que si Barcelona regula l'activitat, això té un clar impacte en la resta de ciutats que conformem l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Considerem que la normalització d'aquesta pràctica, a partir de la regularització municipal, naturalitza i instaura una de les formes més brutals de submissió de les dones i de legitimació de la violència masclista. Si Barcelona es vol beneficiar dels impostos recaptats per la mal anomenada indústria del sexe, convertirà l'Ajuntament en proxeneta i còmplice del tràfic de dones per a l'explotació sexual, ja que si no hi ha prostitució no hi ha tràfic, i si no hi ha demanda no hi ha prostitució.
Es diu que la prostitució sempre ha existit. També les guerres, la tortura, l'esclavitud infantil, la mort de milers de persones per fam. Però això no és una prova de legitimitat ni de validesa. Tenim l'obligació d'imaginar un món sense prostitució, de la mateixa manera que hem après a imaginar un món sense esclavitud, sense 'apartheid', sense violència de gènere, sense infanticidi ni mutilació d'òrgans genitals femenins. Només així podrem mantenir una coherència entre els nostres discursos d'igualtat a l'escola i a la societat, i les pràctiques reals que mantenim i fomentem.
(1) De Miguel, Ana; 'Neoliberalismo sexual, El mito de la libre elección'. Ed Catedra, 2015
Aquest article el firmen:
Notícies relacionadesCristina Simó, vicepresidenta del Moviment Democràtic de Dones. Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat i presidenta de la Diputació de Barcelona. Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet. Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma. Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat.
També el subscriuen: Zero Macho, Federació de Dons de Catalunya, Lobby Europeu de Dones, Plataforma Catalana pel Dret a No Ser Prostituïdes, Dones d'Enllaç i Carme Freixa (psicòloga, sociòloga i escriptora)
