Catalunya encara és deficitària en anglès

Com testifiquen els indicadors, l'aprenentatge d'una llengua estrangera continua sent un dèficit del nostre sistema educatiu. Si bé s'ha incrementat el nombre de les hores d'assignatures que s'ofereixen en anglès (especialment a primària), l'accés a uns paràmetres adequats i equiparables a la mitjana europea a l'assignatura de llengua és deficient, i encara més si es tenen en compte -com passa a Catalunya- les circumstàncies que concorren a les comunitats amb idiomes propis. A més a més, les competències en anglès ens parlen amb cruesa de la notable bretxa educativa que s'estableix entre els alumnes segons la seva procedència social. El coneixement intensiu s'adquireix fora de l'entorn escolar, en bona part perquè a les aules s'aconsegueix només un acostament mínim a l'idioma, una familiarització que no té res a veure amb la confiscació efectiva de la llengua, del tot necessària de cara al futur de l'alumne. Així, en surten beneficiats aquells que es poden pagar classes particulars o estades a l'estranger. Dues circumstàncies que, per descomptat, no estan a l'abast de tothom. L'adquisició d'una llengua estrangera (o d'una segona, un pla encara més utòpic) se'ns presenta com un objectiu definit de l'Administració, que fins i tot la demana ja com a requisit per obtenir un títol universitari, però estem molt lluny de poder afirmar que l'alumnat adquireix un domini clar i productiu quan finalitza l'educació obligatòria.