Una visió holística del turisme

Les  dades per aquesta Setmana Santa en relació al turisme emissor (gent d’aquí viatjant per arreu del món) parlen de més viatges a l’estranger, de més distancia i amb més temps de planificació. Quan es parla del turisme receptiu (gent d’altres països que vénen aquí) sembla que les dades, tant del nombre de turistes com de l’ocupació també seran favorables. Pel que fa al turisme interior, la confiança en la recuperació de l’economia farà incrementar el seu consum. 

Quan es faci balanç es parlarà del nombre de turistes i del nivell d’ocupació, aquestes dades són importants però no són suficients. Necessitem saber més coses. Necessitem saber els preus de venda, les comissions pagades i a qui s’han pagat, els beneficis per a les empreses del nostre territori, el grau de satisfacció dels habitants, el nivell retributiu de les persones contractades... Totes aquestes dades seran diferents en funció del model turístic. Podríem definir el model turístic d’un país en funció de dues variables.

Tipologia de turistes: ¿orientats al preu o orientats al valor? Un exemple dels primers serien els turistes que esperen fins al darrer moment per fer una reserva cercant una oferta (tendència en augment els darrers anys i que segurament també serà important aquesta Setmana Santa). En canvi, en el turisme orientat al valor (o especialitzat) el més important és el que traiem del viatge. Hem de recordar que des dels inicis de la humanitat viatgem per moltes raons que podríem resumir així: per cercar relaxació o desconnexió, per fer contactes internacionals, per veure noves maneres d’afrontar situacions complexes, per estimular la creativitat, per veure la nostra vida quotidiana amb una nova perspectiva, per crear o enfortir equips, ja siguin familiars o empresarials. El turisme aporta efectes positius al turista i, si es fa com s’ha de fer, també a la destinació on es viatja. 

UN PRODUCTE D'EXPORTACIÓ

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

L’altra variable que s’ha de plantejar a l’hora de definir el model turístic és: ens porten els turistes o els anem a buscar nosaltres. El turisme és una exportació i, per tant, si volem ser líders en turisme hem d’identificar recursos (naturals, culturals...) crear productes que satisfacin necessitats dels turistes i comercialitzar-los amb les nostres empreses en lloc que ho facin intermediaris estrangers.

El turisme genèric ve condicionat per l’evolució de l’economia mundial (possible decreixement de l’economia xinesa, increment del tipus d’interès i per tant, del cost del deute extern de molts països, decreixement del preu del petroli i per tant menys ingressos per països emissors) i pel fet que altres destinacions potencialment competidores ara tenen problemes que esperem que siguin temporals. En canvi, el turisme especialitzat no està condicionat per aquestes variables. La clau de l’èxit recau a saber combinar el model turístic genèric amb l’especialitzat.