Pèrit en terres

Existeixen moltes maneres d'aconseguir que un petit poble es converteixi en centre del nostre petit món: una catàstrofe natural, un crim passional o que al poble li toqui, senceret o sencereta, el gordo o la grossa. A Palafolls li ha tocat la trista loteria d'aparèixer en els mitjans gràcies a les paraules d'un individu que, abans de parlar, era un anònim regidor del PP, i ara ja és molt menys que res. Si alguna cosa va preocupar seriosament en els últims anys Óscar Bermán, que així es diu el personatge, és l'anonimat en què el tenia sumit la seva discreta condició de pèrit judicial comptable. I l'home no ha estalviat sortides de to per aparèixer a la llum pública. Entre els seus lamentables hits destaquen l'acusació de tebior del seu partit contra l'independentisme català, l'exigència que es derogui la llei de violència de gènere, així com la seva rotunda afirmació que, al costat de l'Espanya d'avui, la de Franco va ser una Arcàdia feliç.

Però els seus warholians minuts de glòria mediàtica es van complir dilluns al sentenciar que, en una societat seriosa, la «descerebrada» i «gandula incorregible» Ada Colau hauria d'estar netejant terres. (Gandula incorregible... netejant terres... no quadra.) La mateixa Colau va tenir l'amabilitat de recordar al pèrit en terres que ser alcaldessa i fregar-los és perfectament compatible, encara que, en una societat seriosa, no hauria de ser-ho compaginar el càrrec de regidor amb la tara de classista i misogin.

La invenció del pal de fregar

Notícies relacionades

Vida comunitària per enfortir el país

Dos exministres al banc dels acusats

Primer de tot la meva felicitació a les i els que tenen la fortuna de guanyar-se la vida escombrant, passant l'aspiradora o fregant terres, ja que en una societat tan poc seriosa com la nostra tenir una feina ja és tot un luxe. Puc imaginar que en l'imaginari (sic) del regidor Bermán, al pronunciar l'expressió netejar terres se li dibuixi al cervell el cul d'una senyora agenollada que va submergint i escorrent el drap en una galleda d'aigua bruta a mesura que el paviment es va tornant brillant com el mercuri d'un mirall. El regidor Bermán deu d'ignorar que la invenció del pal de fregar, el 1959, va fer al seu dia molt més per la dignitat femenina que les seves actuals i llardoses paraules.

No se'm perdin, per favor, a internet, el molt emocionant article que firma el periodista extremeny Raúl Solís, fill d'una dona que als 9 anys, filla de republicans, òrfena i analfabeta, va començar a netejar terres a canvi d'un tros de bacallà diari. I gràcies als molts terres senyorets que la seva mare va polir, ell va poder assistir a la universitat, la universitat que ara volen privatitzar -diu Raúl- perquè tornem a estar a l'altura del fregall de la seva mare. Ni se'm perdin tampoc la cara del tal Óscar: amb la pinta que fa paga.