LA CLAU
Un Govern fora de control
Rajoy i el seu equip, amb una elegant botifarra, s'escapen del Congrés argumentant que estan en funcions. Neix el Govern en diferit
Fragment de l’entrevista de Mariano Rajoy a Telecinco. El president en funcions assegura: No hem pres mesures a València perquè no en teníem ni idea. /
Mentre la purga interna executada per Pablo Iglesias tensa les costures de Podem i la investidura llangueix per l'absència de negociacions reals amb el PSOE, el conflicte que entaulen el Govern i el Congrés,GovernCongrés tot i la seva enorme gravetat, amb prou feines suscita interès. L'ocàs polític plana sobre Mariano Rajoy sense que aparegui cap nou president, i en aquest interval l'Executiu del PP ha decidit fer una elegant botifarra al Parlament, legitimat per fiscalitzar políticament els seus actes. La llei del Govern, promulgada en l’etapa de José María Aznar, diu: «Tots els actes i omissions del Govern estan sotmesos al control polític de les Corts». La Moncloa replica que l’Executiu cessant després de les eleccions, com que està orfe de la confiança del Congrés, no està subjecte al seu control. La disputa institucional acabarà amb tota seguretat al Constitucional, però aquest no és un debat jurídic, sinó democràtic. Segons la interpretació del PP, és potestat del president i els ministres cessants reclamar, quan ho creguin convenient, el suport de la Cambra, com han fet per fixar la posició espanyola davant de la cimera europea sobre refugiats, però els grups no tenen autoritat per exigir-los informació.
Executiu en diferit
Notícies relacionadesEls juristes oficials també consideren que l’Executiu en funcions fins i tot podria activar a través del Senat la suspensió d’una autonomia, la catalana sense anar més lluny. Cosa que suggereix el naixement d’un nou model de Govern en diferit, que exerceix a plaer les atribucions de l’anterior legislatura al mateix temps que esquiva les seves obligacions parlamentàries en l’actual. Una ataràxia políticament molt confortable, però democràticament inacceptable. I encara més si es repeteixen les eleccions, perquè aquesta anomalia institucional es podria allargar almenys sis mesos més.
Sorprèn que un partit que, pel fet d’haver guanyat les eleccions, exigeix el suport dels seus rivals, els negui en canvi fins i tot la salutació parlamentària. Conduir-se amb l’arrogància de la majoria absoluta sense tenir-la no sembla la millor credencial per trobar aliats en el futur.
