Per què el procés beatifica Otegi

El nacionalisme català torna aquests dies a mirar-se al mirall basc, ara fascinat per l'èpic alliberament del reu Arnaldo Otegi després de sis llargs anys de presó. "Avui surt un pres polític d'una presó espanyola", ha proclamat davant la penitenciaria de Logronyo l'exlíder de Batasuna, en el seu primer míting com a presumible candidat 'abertzale' a 'lehendakari' en les eleccions basques de la tardor. La diferència entre un pres polític i un polític pres consisteix en el fet que el primer compleix condemna per les seves idees, i el segon, pels seus actes.

Acollida amb certa fredor per la premsa basca, l'excarceració d'un dels artífexs del procés de pau que va desembocar en la rendició d'ETA a penes ha congregat davant la presó riojana dos centenars de simpatitzants. Entre ells, insignes representants de l'independentisme català: l'exparlamentari de la CUP David Fernández, amic, deixeble i antic col·laborador d'Otegi; el cantant Lluís Llach, diputat i estrella independent de Junts pel Sí, i Santi Vidal, senador sota el mantell d'ERC i jutge en suspens pel seu afany de compaginar la toga amb la redacció d'una carta magna per a la futura República catalana.

Amb la notable absència de representants de Convergència, el procés sobiranista se suma al procés de beatificació d'Otegi, oficiat en solitari per l'esquerra 'abertzale'. Però ho fa amb objectius que van molt més enllà de la 'photo opportunity'.

L'ajustat triomf independentista en les anomenades plebiscitàries del 27-S, suficient per governar la Catalunya autonòmica però no per fundar cap república, va restar credibilitat al desafiament català davant el conjunt d'Espanya i la resta del món; el problema subjau, però l'amenaça d'una abrupta secessió no sembla imminent.

Juntament amb això, la patacada electoral de Mariano Rajoy i la perspectiva d'un nou Govern minoritari -sigui quin sigui- forçosament més procliu al diàleg que el del PP, arruïnen el somni sobiranista que la Unió Europea vingui a ajudar els catalans davant l'opressió d'un Estat demòfob.

A ulls de l'independentisme català, una victòria electoral d'Otegi a Euskadi amplificaria la tensió territorial a Espanya, fins al punt de provocar una verdadera crisi d'Estat que, aquesta vegada sí, mereixés l'atenció de la dirigència europea. Aigües tèrboles en què el conflicte català podria tornar al primer pla.

Notícies relacionades

Otegi surt de la presó, en directe

Otegi: "El millor 'lehendakari', el poble"

Però això no s'acaba aquí. El triomf a les generals de Podem a Euskadi i d'En Comú Podem a Catalunya constitueix una severa amenaça per al tradicional model de partits de les dues nacionalitats històriques. Que el partit morat o els comuns d'Ada Colau aconsegueixin l'hegemonia als feus del nacionalisme suposa, per a molts, el pitjor dels malsons, ja que alinea una part del sobiranisme amb el projecte de reconstruir i regenerar Espanya.

El PNB va saber capitalitzar a les urnes la fi del terrorisme i la pèssima gestió municipal de l'esquerra 'abertzale', encara que la irrupció de Podem, primer, i ara d'Otegi posen en perill el balneari on, a l'abric del concert econòmic, cohabiten el nacionalisme i el socialisme basc. Que CDC no hagi participat de la comitiva de benvinguda a Otegi suggereix que, malgrat el gir radical dels últims anys, el seu projecte de futur segueix més ancorat al moderantisme del PNB que a l'estètica revolucionària de l'esquerra 'abertzale' i els seus confrares catalans.