L'escàndol de la pederàstia escolar creix

Han transcorregut tres setmanes des que aquest diari va revelar dos antics casos de pederàstia en una escola de la Congregació dels Germans Maristes a Barce-lona i, tal com es podia témer, el que s'ha anat coneixent posteriorment ha confirmat que no som davant d'anomalies aïllades, sinó davant d'aberracions que van perdurar durant molts anys i que van deixar traumatitzats un nombre encara indeterminat de nens que només avui, dècades després dels fets, comencen a atrevir-se a relatar el calvari que van patir. Els suposats pederastes ja són set -Joaquim Benítez, cinc professors més i un monitor de menjador-, les denúncies sumen una trentena, i l'àmbit geogràfic ja no només és el col·legi dels Maristes de Sants-les Corts, sinó també el de la Immaculada, a l'Eixample.

Notícies relacionades

L'extrema dreta es dispara

El model sanitari, ¿superat?

En aquest últim centre va fer classes durant 18 anys A.E., localitzat per EL PERIÓDICO. Les explicacions autoexculpatòries que ha donat sobre el seu comportament, semblants a les de Benítez, causen una barreja de sorpresa i nàusees. Però el que realment exaspera és saber que també en aquest cas al col·legi el va preocupar molt més protegir la seva imatge que la dignitat ferida dels seus alumnes. Entre la primera i l'última víctimes conegudes d'A.E. van transcórrer ni més ni menys que 16 anys, un període en què els actes de pederàstia es van poder multiplicar amb el silenci còmplice de l'escola, que només va prescindir del professor quan la família d'un nen violentat va amenaçar d'anar a la policia.

Encara que costi fer aquest pas, la denúncia dels afectats davant les autoritats és el camí adequat perquè, fins i tot amb anys de retard, la justícia pugui actuar contra els pederastes -aquests en concret- i, sobretot, contra la pederàstia. Però amb això no n'hi ha prou: la Generalitat ha de mostrar una actitud més bel·ligerant que l'exhibida fins ara per garantir que a les aules no hi haurà més episodis de misèria moral com els que van aflorant. I, fonamentalment, és necessita una autocrítica creïble per part dels maristes, perquè com més triguin a admetre que es van equivocar tolerant el que és inadmissible, pitjor ho tindran per restituir la seva imatge, avui deteriorada. «Els nens estan molt per sobre del nom d'una escola», sub-ratlla el president de la FAPAC. Una asseveració amb la qual ningú pot estar en desacord.