Llei de vida a la Xina

Des de l'inici de l'última campanya contra la corrupció a la Xina (finals del 2012), coincidint amb l'assumpció del lideratge per part de Xi Jinping, més de 100.000 persones han sigut sotmeses a investigació i centenars d'alts funcionaris, militars de màxim rang inclosos i també dirigents de grans empreses de l'Estat, entre altres, han caigut en desgràcia. No obstant, tot i reconèixer-se que la magnitud d'aquesta campanya revesteix una consideració mai vista, molts dubten de la seva eficàcia a mitjà termini mentre no es disposi en paral·lel de mecanismes que transcendeixin el compromís subjectiu de determinats líders per dotar-se de contrapoders eficients que n'evitin la reaparició futura.

El debat, en efecte, ens remet a la capacitat del PCX per instrumentar un sistema de control genuí que no depengui del compromís anticorrupció de la màxima instància del poder, transitòria per naturalesa, però que, al mateix temps, tampoc evolucioni cap a una separació de poders que fomenti un control independent fins al punt de poder afectar l'hegemonia del partit. Si els límits de l'experimentació xinesa estan predefinits, sobra decidir aquí que tampoc els sistemes occidentals disposen de vacunes infal·libles contra aquest fenomen.

No falten veus a la Xina que suggereixen com a primera mesura una transparència més gran, avui reconeguda com a feble malgrat algunes millores registrades. Propostes com la declaració pública d'ingressos o un accés més gran a la informació oficial serien un primer pas convenient i necessari, però la clau de fons radica a optar o no per afavorir l'emergència d'un altre poder amb autonomia suficient per controlar el poder polític. Recordem que el pilar clau de l'actual campanya és una comissió disciplinària del mateix partit que és, a la vegada, subjecte de la corrupció i del seu combat. Aquesta comissió ha guanyat poder com a conseqüència de la campanya i la seva funció serà més gran en l'examen previ a la promoció dels funcionaris a diferents nivells, incloent-hi dirigents.

L'enfocament polític de la lluita contra la corrupció ens remet així mateix al debat general entre l'evolució per una via pròpia o l'assumpció dels mecanismes liberals associats a la divisió de poders. Clarament, el PCX aposta pel primer, emfatitzant cada vegada més l'actualització matisada de la variable legista. El model que suggereixen les autoritats xineses no és el de les democràcies occidentals sinó una exploració que té en compte a la vegada la trajectòria ideològica consubstancial al PCX i les reminiscències culturals, que, en aquest cas, ens remeten al període dels Regnes Combatents i les idees d'Han Feizi, Xang Yang, etcètera. S'ha d'assenyalar que aquesta exploració discorre en paral·lel a una campanya permanent de correcció ideològica antioccidental que emfatitza la capacitat d'actualitzar els valors propis i de disposar comportaments ètics i justos, conformes igual amb l'ideal confucià i la disciplina leninista, els dos superiors en eficiència a l'entronització de la mateixa norma, característica del pensament jurídic occidental.

Els esforços desplegats en els últims anys a la Xina a favor de l'Estat de dret com a mirall d'una modernització que es resisteix en alguns àmbits s'han traduït en aquest cas en una minuciosa tasca per part del PCX, obsessionat a entrar en la lletra menuda, dictant sense pausa desenes de reglaments i polint-ne altres, per tal de contemplar respostes a qualsevol problema que pogués plantejar-se. L'axioma base d'aquest procés no ofereix dubte: la disciplina del partit ha de ser més exigent que la llei.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

AQUESTa dimensió ideologicocultural, enfrontada al repte de quadrar-ho tot en una societat a cada pas més moderna, es veu condicionada per dues variables de pes en la civilització xinesa. Xi Jinping no veu amb mals ulls els filòsofs legistes i en els antics troba ressorts de gran utilitat per justificar l'orientació que desitja del PCX, reivindicant el valor d'aquesta diversitat enfront de la uniforme universalitat occidental. El vell model moral i la idiosincràsia maoista podrien superar en eficiència la superficialitat normativa liberal. D'una altra part, ensopega amb hàbits culturals que incideixen en inèrcies historicosocials que desdenyen la norma i apunten a la confiança com a clau de qualsevol relació. Les guanxi o xarxes d'influència exerceixen un paper substancial a la Xina d'avui com en la de sempre i constitueixen un terreny favorable per a la corrupció, amb fronteres molt desdibuixades amb els usos socials admissibles. Aquesta confiança, que es deriva d'una treballada relació personal, posterga a un segon plan el dret. Això segueix sent llei de vida a la Xina.

Director de l'Observatori de la Política Xinesa.