Simplicitat i justícia

Els gestors de Bankia han tornat a donar un altre exemple del que ha de ser el nord de tot directiu, defensar els drets dels seus accionistes alhora que ser socialment responsable. Goirigolzarri, Sevilla i Ortega van acceptar el maig del 2012 el repte de reflotar una entitat que en aquell moment personalitzava tots els mals del sistema financer espanyol. Era l'entitat més gran de les que anaven malament, que no eren poques, i la magnitud del seu rescat va forçar el Govern d'Espanya a demanar ajuda a Europa en un moment en el qual els mercats no ens prestaven ni un euro. Són tres grans professionals amb un més que excel·lent ofici que van acceptar complicar-se la vida per retornar a la societat una part del que havien rebut.

Aquest concepte de servei al país, tan clar i estès en països realment avançats com els Estats Units, és una cosa tan estranya al nostre que només el pas que van fer ja es mereix totes les lloances.

Però a més a més del gest, cal aplaudir sobretot que estan fent molt bé la seva feina. Van fer un sanejament de llibre, optant per posar-se vermells una vegada en comptes de posar-s'hi cent vegades. En situacions com la que estava Bankia no sobra mai la prudència i injectar una mica menys de diners no hauria estalviat res, mentre que quedar-se curt hauria abocat el projecte a la seva desintegració. Després van aprimar l'entitat i van ajustar uns costos laborals inviables. El resultat és una entitat solvent i rendible que ha complert tots els objectius del pla estratègic fixat per al període 2012-15 i té en la devolució de les ajudes el seu gran repte futur.

Socialment han salvat molts llocs de treball al garantir la viabilitat de l'entitat i han fet front a la compensació dels seus clients afectats per preferents. Ara ofereixen un acord de recompra d'accions als 200.000 minoritaris que van comprar bankias el juliol del 2011.

A l'Audiència Nacional s'està veient si hi va haver frau o no en la sortida a borsa i si els mecanismes de control van funcionar. Aquí s'hi juguen molt els anteriors consellers, gestors, auditors, assessors i fins i tot els reguladors, ja que es jutja una manera de procedir. És un cas complex, tècnic i llarg. El que en aquest moment s'ha resolt té a veure amb persones normals que van invertir una gran part dels seus estalvis en una entitat que en menys d'un any es va ensorrar.

Tallar en sec

Notícies relacionades

Per no repetir les eleccions

¿Per què es protegeix els fumadors?

Bankia al tenir dues sentències en contra del Tribunal Suprem, és a dir, al establir-se jurisprudència, en un nou exercici de bona gestió ha decidit tallar el problema en sec. En comptes d'allargar l'agonia cas a cas sabent que les possibilitats de triomf ja són molt escasses ofereixen la devolució dels diners (amb interessos). A l'entitat li estalvien els costos judicials i als accionistes minoritaris, temps i també diners, perquè tampoc necessitaran assistència legal.

Els gestors de Bankia han tornat a donar una lliçó de boba feina: defensa de l'accionista i responsabilitat davant la societat, fent banca 2.0, aquella en la qual 1+1 són 2, sense decimals.