La resposta a un dramàtic èxode
Els refugiats i l'erosió d'Europa
La tragèdia exigeix un pla transeuropeu amb un corredor humanitari i una xarxa de ciutats refugi
ilu-12-02-2016
L'arribada massiva de refugiats erosiona el projecte europeu que crèiem indestructible. El mirall del mar reflecteix una Europa insolidària amb els de fora, però també amb els de dins. Grècia i Itàlia, que concentren la majoria d'embarcacions procedents de Turquia i Líbia, són víctimes de la insolidaritat dels seus països veïns. Només a Atenes s'acumula una població flotant de prop de 100.000 refugiats. Lesbos en rep diàriament fins a uns 8.000, alguns dels quals arriben morts. I, segons l'ACNUR, el mar ja s'ha empassat més de 4.000 persones, moltes de les quals són nens. Enfront d'aquesta tragèdia, els països europeus mostren grosso modo tres menes d'actituds: el rebuig frontal als refugiats -Hongria, Polònia, Eslovàquia, el Regne Unit-, predisposició a l'acollida amb tendència al tancament -Alemanya, Suècia, Dinamarca i Àustria com a destins, i Grècia i Itàlia com a països de primera línia- i, finalment, passivitat -Espanya, França, Portugal i Suïssa, entre altres estats.
El primer i el tercer grup formen l'Europa insolidària, i el primer mostra fins i tot actituds pròpies de l'extrema dreta que recorden capítols nefastos de la història europea. Els països que fins ara han acollit els refugiats denuncien la falta de coresponsabilitat de la resta. I més enllà dels estats, mentre els moviments ciutadans de solidaritat, com Solidarity 4All a Grècia, surten en suport seu, organitzacions d'extrema dreta antiislàmiques com el Front Nacional a França i Pegida a Alemanya pressionen perquè es tanquin fronteres i se segregui les comunitats musulmanes i immigrants.
¿Llavors, què es pot fer? El sant i senya hauria de ser el de la fraternitat dels pobles, per afrontar aquest desafiament amb empatia envers les víctimes. També s'hauria de rellevar dels seus càrrecs els que fan com si no passés res i s'hauria de desemmascarar els que per guanyar vots instrumentalitzen la por de la gent. Es tracta d'una tasca col·lectiva que afecta el conjunt dels països i dels ciutadans. Perquè una societat no pot viure bé si la contigua pateix greus problemes.
Per afrontar el problema s'ha d'aixecar un moviment transeuropeu dirigit a situar la fraternitat com a element organitzador de les nostres societats.
Lesbos s'ha convertit en far d'aquest moviment. També Barcelona i altres municipis es proposen ser far. Per a això s'hauria de desafiar l'Europa dels estats, les corporacions i la securitització, per reconvertir-la en l'Europa dels Pobles. I l'àmbit municipal ha de tenir un pes rellevant, tant perquè és un espai de més democràcia com perquè gestiona millor molts dels problemes que avui són competència dels estats.
Aquest moviment s'hauria d'articular al voltant de quatre línies. Primera, estendre ponts entre ciutats desbordades per l'arribada de refugiats i la xarxa de municipis i barris refugi. S'haurien d'obrir tant canals institucionals -acords d'acollida i de cooperació transmunicipal, visats humanitaris- com ciutadans, amb gent anant i venint i facilitant el cicle integral d'acollida. De vegades s'haurà de desobeir els estats com van fer les denominades Sanctuary Cities nord-americanes als anys 80 i 90 amb els immigrants centreamericans als quals el govern pretenia deportar.
En segon lloc, s'hauria de forçar la UE a obrir un corredor humanitari que posi fi als naufragis, les morts i la humiliació dels que es veuen obligats a escapar de Síria, l'Iraq i altres països en conflicte. Europa ha de mirar menys a Frontex i més a Proactiva Open Arms.
Tercera línia: substituir Dublín II per un mecanisme de reassentament que tingui en compte la xarxa de ponts i que obligui els països membres a compartir la càrrega i l'oportunitat que suposa l'acollida de refugiats. I finalment, els governs d'Europa haurien d'entendre que l'incendi que van contribuir a provocar a l'Iraq, Líbia i l'Afganistan i els efectes del qual ja estan afectant Europa, ho farà amb més força si segueixen avivant-lo amb nous bombardejos a Síria, amb el suport polític i militar a la repressió de l'Aràbia Saudita, Israel, Egipte i Turquia, i injectant milions d'euros a alguns d'aquests estats a canvi de gas i de petroli. Sense anar més lluny, el Govern del PP va vendre la primera meitat de l'any 2015 447,3 milions d'euros en armes a l'Aràbia Saudita, just quan bombardejava pobles sencers del Iemen on ja han mort 6.000 persones.
Deixar de llançar gasolina al foc, desmantellar Dublín II, obrir un corredor humanitari i construir una xarxa fraternal de ciutats refugi: heus aquí algunes de les tasques imprescindibles perquè Europa no s'hagi d'avergonyir de si mateixa.
Doctor en Sostenibilitat per la UPC.
