tu i jo som tres
Nus sense garanties
Inés Ballester davant un nu de Lady Gaga, en el programa ’Amigas y conocidas’, de TVE-1. /
El cop que ha protagonitzat la televisiva Patricia Conde, penjant el seu propi nu a Instagram, ha provocat agitació en Inés Ballester i el seu grup d'opinadores dels matins de TVE-1 (Amigas y conocidas). Després de repassar uns quants nus cèlebres que estan a la xarxa, com els de Naomi Campbell, Lady Gaga, Miley Cyrus i Kim Kardashian, es lamentaven que qualsevol que hagi tingut accés a la teva intimitat -un exnòvio, un examic, un familiar, un furtiu- hi pot penjar fotos teves, i que l'única cosa que farà el regne del núvol
-i la tele també- és col·locar unes estrelletes tapant els mugrons, i una X cobrint el pubis. ¡Ah! Estem d'acord, si senyores. Encara que el de Patricia Conde no és el cas, perquè la foto l'ha penjat ella mateixa -i sembla que per una bona causa, d'ajuda a una fundació altruista-, el tema és interessant. Les amigas y conocidas ens alertaven d'aquesta enorme hipocresia: fotos robades que la xarxa legalitza posant-los unes pudibundes i falses estrelletes. Deien: «Si vull penjar el meu nu, que sigui controlat per mi. Un nu en condicions, i no unes fotos de paparazzis, fetes de qualsevol manera». Tenen tota la raó. No només s'hauria de protegir el dret al propi cos; també la manera, la forma, l'estètica de les fotografies. O sigui, que un bàrbar furtiu, a sobre de treure't sense permís, no et tregui fet/a una pelleringa, un parrac. Això fa més mal encara.
FINAL DE L''OPERACIÓ XEF'.- S'ha acabat aquesta setmana el programa sobre Dabiz Muñoz (El xef, Cuatro). L'hem vist circulant per un mercat de Bombai, i deia: «Això és ple de merda. Fa molta pudor. Fa pudor de podrit. ¡Però el peix és fresc!». Home, com a preàmbul per a una sessió gastronòmica, és poc encoratjador, i encara menys atractiu, francament. Però el que va ser fonamental d'aquesta última entrega va ser la seva peripècia londinenca, preparant allà la inauguració del seu nou local StreetXO. ¡Ah! Li desitjo al cuiner Muñoz tota la sort del món, però en l'aspecte televisiu el que ens ha quedat d'aquests quatre programes ha sigut una campanya publicitària colossal. Tècnicament ho han anomenat docushow, però en realitat ha sigut una fabulosa operació propagandística. Ja voldrien tots els grans xefsd'aquest país -i els menys grans també- tenir una cadena dedicada a promocionar-los d'una manera tan superlativa.
