La cara privada de Davos

Per fer un balanç del que ha sigut el 46è Fòrum de Davos, que tot just s'ha acabat, s'ha de tenir molt clar que, com el seu nom indica, es tracta d'una trobada per debatre i crear consciència dels problemes econòmics globals i no per imposar deures a nivell mundial o nacional. Amb aquesta finalitat s'han reunit 40 caps d'Estat i de Govern i prop de 3.000 empresaris i líders de la societat civil dels 81 països participants. Però tanta importància, o més, que aquests debats dels representants públics tenen les trobades de caràcter privat entre gestors de grans empreses on es negocien intercanvis de diversa naturalesa com, per exemple, acords d'inversió, dels quals no s'acostuma a informar públicament al donar a conèixer els temes debatuts.

El lema escollit per a la present edició ha sigut La quarta revolució industrial i, sobre la base de diferents estudis que han presentat famoses consultores internacionals com Accenture Strategy, KPMG, PwC i Adecco s'ha donat a conèixer el doble vessant, positiu i negatiu, del potencial de la digitalització futura. Si per una part aquestes tecnologies podrien incrementar el PIB mundial en 1,8 bilions d'euros, en una projecció que s'ha fet per al període 2015-2020 també podrien destruir 7,1 milions de llocs de treball, creant-ne només en el període esmentat 2 milions. Aquestes dades, juntament amb altres, com els trastorns que estan provocant en els mercats les crisis xinesa i dels països emergents; els problemes que estan plantejant a la Unió Europea les allaus de refugiats que encara podrien intensificar-se els pròxims anys si es manté la caiguda dels preus de les matèries primeres i milers d'africans han d'abandonar els seus països per no morir de fam i, sobretot, l'amenaça d'una nova recessió, expliquen l'ambient d'inseguretat i desconfiança que ha caracteritzat la trobada d'aquest any i que s'ha intentat superar amb les diverses propostes dels participants.

Per a l'anàlisi dels problemes econòmics globals els caps d'Estat i de Govern dels diferents països i els representants empresarials aporten la informació dels problemes econòmics que té el propi país. En el nostre cas, el ministre d'Economia en funcions, Luis de Guindos, i més de nou executius de les grans empreses espanyoles han participat en aquest 46 Fòrum, com ho han fet en gairebé tots els anteriors. Hi ha hagut propostes importants per a temes generals com la del president d'Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, que va participar en el panel The transformation of energy, proposant un canvi en el mix energètic que permeti el desenvolupament i la integració de les renovables madures, d'acord amb els compromisos derivats de la cimera del clima celebrada a París recentment.

Però, pel que fa a l'economia espanyola, malgrat els esforços que han fet Guindos i la majoria dels empresaris presents per transmetre una impressió positiva de la seva situació actual, per les taxes de creixement del nostre PIB entre les més elevades dels països comunitaris i per la creació d'ocupació -¡dades importants per atraure i retenir inversió estrangera! -, no s'ha pogut evitar la constatació del contrast entre la valoració que es va fer al Fòrum anterior -que va tenir lloc el gener del 2015-, i la incertesa generada sobre el nostre futur econòmic per les dificultats per formar un govern amb garanties d'estabilitat i de continuar aplicant les reformes necessàries. Reformes que fa un any ens presentaven a Davos com a país comunitari exemplar, davant l'actitud de França i Itàlia que, amb Grècia, causaven seriosos dubtes als mercats. És veritat que, enmig de tanta alabança, es va cometre el greu error de no tenir en compte el malestar social que s'estava creant com a conseqüència de les desigualtats en la distribució de la renda i que ha tingut la seva expressió en el vot donat el 20-D a Podem, principal responsable de la inquietud que caracteritza actualment la nostra economia.

Hauríem de tenir molt present el risc en què incorreríem si es portessin a la pràctica els programes d'un partit que tant entusiasme va manifestar pel triomf electoral del Syriza grec. Només faltava afegir nous problemes a les dificultats que viu en l'actualitat la Unió Europea i que, amb raó, han tingut molt presents els representants de l'economia global en la reunió de Davos.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Esperem que trobades com la de Davos facin reflexionar els nostres conciutadans perquè siguin conscients de la responsabilitat que es contrau al donar un vot sense ponderar degudament totes les circumstàncies i de les conseqüències del qual poden ser les primeres víctimes.

Professor d'Economia d'ESADE Business and Law School.