Músculs i en calçotets

És prodigiós el cas de Polònia (TV-3). Segueixen mantenint intacte el seu poder d'anticipació. Prediuen, i endevinen, el que vindrà. Divendres, Rajoy va donar la cam­pa­nada anunciant que no es pre­sentaria a la investidura. Amb aquesta inhibició, la pilota va passar automàticament a Pedro Sánchez. En efecte, la renúncia de Rajoy va transformar Sánchez en el gran protagonista.

Això va ser divendres. Però dijous, és a dir 24 hores abans, els polacs ja havien endevinat que això passaria. Ens van fer un esquetx en què sortia Pedro Sánchez (Pep Plaza) dibuixat com la nova gran estrella del panorama de la investidura. Mentre una massa de polítics l'esperava a la porta de casa seva per demanar-li que pactés amb el PP, ell apareixia en calçotets -un gest de complicitat a la pel·lícula Notting Hill- fent postures, traient múscul, i passant olímpicament del pacte amb el PP. Després, quan va tornar a entrar a casa, i al crit de «¡Sóc el superman de les esquerres!», Sánchez va començar converses amb Pablo Iglesias. ¡Ahh! Aquesta anticipació, aquesta forma d'augurar el que l'endemà passaria, ni la pitonissa Lola seria capaç d'aconseguir-la.

Notícies relacionades

L’Ibex 35, en xifres històriques

L’expatriat que torna a Barcelona

Hi va haver un altre detall significatiu: Sánchez anava en calçotets. O sigui, aquest polític té bons bíceps i tríceps, però de cara a la potent vella guàrdia del seu partit, va en humils i febles gayumbos.

DEIXIN LA POESIA, VAGIN A LA PROSA.- Impagable moment televisiu a .Cat (TV-3). Xavi Coral i Tian Riba entrevistaven Oriol Junqueras. ¡Ah! Com disfrutaven dibuixant els paisatges que la independència ens depararia. Que bé pagaríem el deute que Catalunya ha d'assumir, la bona resposta que obtindríem dels mercats internacionals... Els sortien uns versos preciosíssims. I, sobte, el nostre company Josep Maria Ureta, que també era allà, fins llavors calladet, va dir: «Quan acabin amb la poesia m'agradaria entrar en la prosa. Tot el que comenten serà rellevant el dia que arribi la independència. Ara mateix, senyor Junqueras, vostè té l'obligació de governar el dia a dia. En qualsevol país normal ara estaríem parlant del pressupost. Per exemple, de l'impost del joc, que vostès van abaixar del 55% al 10% per afavorir un especulador que ara està en parador desconegut». ¡Ahh! Quin esgarriacries, francament, amic Josep Maria. Tan deliciosa que els estava sortint l'entrevista.