Manifest per una escola inclusiva... amb els pares

No té sentit parlar d'educació sense incloure els pares en el procés educatiu. He impartit xerrades en moltes escoles i sempre he defensat que pares i escola han d'anar de bracet pel bé dels nens. Ara bé, conec molts centres educatius, com a ponent, com a consultor i algun com a usuari, que no volen veure els pares ni en pintura… i jo em pregunto: ¿Quin en deu ser el motiu? Però no el motiu eufemístic, sinó el motiu real. ¿Per què una escola no vol que els pares participin del procés educatiu dels seus fills?

Molts centres defugen el contacte amb els pares i es blinden; provocant, així, distanciament i hostilitats entre pares i professors. El que és desconegut ens provoca desconfiança. Ens costa entendre el motiu pel qual una escola, un director o un professor ens defuig. Com que no ho veiem lògic ni raonable entenem que existeix un motiu fosc que ho provoca i aquí és on neix la desconfiança, completament fundada i provocada per una actitud distant.

Segons la meva opinió, l'escola ha de treballar amb els pares en un doble sentit. En primer lloc incorporant-los al seu dia a dia de manera creativa. Els pares poden ser els encarregats d'organitzar un 'family day', explicar continguts vinculats a la seva professió, donar reforç a alumnes amb necessitats especials i un llarg etcètera de tasques. La meva dona, per exemple, va intentar organitzar uns grups de lectura per ajudar els nens de primer que tenien més dificultats per llegir. Ho va intentar sense èxit. Els únics perjudicats en van ser els nens.

Jo visc en un entorn rural. ¿Per què no ve un agent rural a parlar-nos del medi natural en què vivim? ¿Per què no ve un pare metge a parlar-nos de salut? ¿Per què no ve una mare advocada a parlar-nos d'oratòria? ¿Per què no ve una mare empresària a parlar-nos de proactivitat i iniciativa? ¿Per què no ve una mare biòloga a parlar-nos del cos humà? ¿Per què no vénen pares i mares a explicar-nos contes? ¿Per què no reservem un espai a la setmana, sistemàticament, perquè els pares comparteixin els seus coneixements amb l'escola i els alumnes?

Una bona escola, una escola segura, una escola sense por, una escola on el més important són els alumnes, sap que ha de buscar moments de connexió amb els pares.

Però vaig més enllà. Estimat professor, estimat director d'escola, estimat cap d'estudis… ¿Què et sembla si en comptes de queixar-te tant dels pares, passes a l'acció amb una actitud constructiva? Et proposo que els ajudis en lloc de criticar-los. Molts pares necessiten recursos i es mostren agraïts quan els en proporciones. La meva segona proposta és que tot centre educatiu tingui una escola de pares amb una programació d'activitats formatives estable, variada i de qualitat que els ajudi en el dia a dia amb els seus fills. Podem tractar temes de salut, d'educació emocional, de sexualitat, d'ús de les xarxes socials, nutrició, activitat física, primers auxilis i un llarg i interminable etcètera.

Connectar professors amb pares no és difícil sempre que hi hagi voluntat. Comparteixo alguns dels consells que proporciono en les meves xerrades a escoles que realment estan preocupades pel desenvolupament integral dels alumnes i que saben que no ho podran aconseguir si no tenen molt presents els pares. Pares i professors, apliqueu-vos el que us pertoqui i acosteu posicions pel bé dels vostres fills. Aquests són els meus deu consells.

1) Crea una connexió de qualitat i de complicitat. Les connexions no es creen espontàniament. Val més que tu facis alguna cosa. Si tots dos feu alguna cosa en comptes d'esperar que sigui l'altra part la que faci el primer pas, tot serà més ràpid i amb més qualitat

2) Empatitza amb els pares. Empatitza amb els professors. No som tan diferents. Oblida les teories conspiranoïques. Els pares no mosseguen. Els professors no són monstres.

3) Trenca els teus esquemes. Deixa de veure el professor com a professor i comença a veure'l com a una persona amb les seves pors i il·lusions, amb les seves virtuts i els seus defectes. Deixa de veure els pares com a pares pesats, estúpids i prepotents i comença a veure'ls com a persones que pensen i senten amb les seves virtuts i els seus defectes.

4) Assumeix que les persones poden variar el comportament en funció de com són tractades. Sovint, molt sovint, nosaltres mateixos provoquem interaccions hostils amb el nostre interlocutor.

5) Accepta els pares sense classificar-los i sense etiquetar-los. Accepta els professors sense estereotipar-los. Després de conèixer-vos podeu reajustar percepcions. Però abandoneu, per favor, les etiquetes i els estereotips.

6) Dóna't permís per conèixer els pares i connectar-hi. Dóna't permís per conèixer els professors i buscar la complicitat. Solem evitar conscientment relacionar-nos amb els pares i amb els professors. Oblida-ho. Els pares han de ser benvinguts a l'escola.

7) No et comparis, no els jutgis, no els critiquis. No tens ni idea de la vida que tenen els pares dels teus alumnes, dels condicionants que arrosseguen, ni dels recursos de què disposen.

8) Mostra't respectuós i constructiu amb els pares… i amb els nens. Permeteu-me aquest apunt, però he vist reunions de claustre que farien posar els cabells de punta. ‘Aquest nen és un dropo, aquest altre és un delinqüent en potència. Aquesta nena serà una puta, mira com s'insinua amb tres anys d'edat’. En fi, que perdo el fil. Els pares pares són. No et respectaran fins que tu no mostris una actitud respectuosa.

9) Recorda que som més semblants que diferents, així que busca punts en comú. Si superes la teva por, el teu odi, el fàstic, la prepotència o l0aversió, podràs conèixer la persona que tens al davant.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

10) Escolta'ls i investiga els seus interessos. Solem estar massa ocupats intentant respondre a la defensiva o confirmant les nostres idees prefixades i mentrestant no escoltem el que ens diu el nostre interlocutor. Com que no els escoltem, ens hem d'imaginar el que ens han dit i arribat aquest moment optem per imaginar-nos el que ens convé més.

Ja està bé de parlar de les necessitats dels professors. Ja està bé de parlar de les necessitats dels pares. Proposo que en comptes de posar el focus d'atenció en les necessitats dels professors o dels pares, posem tota l'atenció a conèixer i satisfer les necessitats dels alumnes.