Anar al contingut

El temps escolar com a camp de batalla

Xavier Martínez Celorrio

La jornada compactada als instituts públics de secundària va ser introduïda el curs 2012-13 com a contrapartida exigida per certs sindicats majoritaris. Després de l'onada de quatre vagues generals del sector en el període 2006-2010, bona part del professorat públic va quedar exhaust. La jornada compactada va ser la fita compensatòria o el bàlsam pacificador. Però no podem acceptar-la com a irreversible. Al contrari, toca revisar si ha sigut una bona pràctica.

Oficialment es va anunciar com una mesura experimental que seria avaluada però de l'avaluació no se n'ha sabut res més. Es va estendre sense debat ciutadà previ, sense calcular l'impacte econòmic sobre les famílies, sense previsió de beques de menjador, sense planificar activitats extraescolars a les tardes i sense tenir en compte com es perjudicava les famílies socialment i culturalment més vulnerables. Pel que sembla, l'estalvi per mantenir els instituts tancats és mínim (despeses de llum i calefacció) però, no obstant, els costos socials i d'aprenentatge són molt més severs encara que segueixin sent invisibles.

Dos cursos després d'aplicar-se la jornada compactada, les retallades educatives a Catalunya ja sumaven 1.000 milions, encara que el sistema acollia 100.000 alumnes més, sense comptar les universitats. La retallada mitjana del salari del professorat públic de secundària s'estima en el 7% i les seves condicions de treball han empitjorat (ràtios més elevades, nul·la formació continuada i enduriment de les baixes laborals). Pitjor ho tenen els professors que exerceixen en barris molt castigats per la desocupació, la pobresa i l'anomia derivada de la crisi. Ens hem de preguntar si la jornada compactada ha valgut la pena, si la xarxa pública s'ha dualitzat més sobre la concertada i si suposa una mesura honesta i ètica.

La Conselleria d'Ensenyament pot obrir la porta a la jornada compactada a l'escola primària. Esperem que no sigui una mesura universal ni unilateral. Esperem que es redueixi a casos singulars d'escoles rurals prenent les mesures complementàries necessàries perquè ni els nens ni les famílies en surtin perjudicats. Allà on l'etapa primària funciona amb la jornada compactada (Andalusia, Canàries o País Valencià), els resultats escolars són molt baixos i reprodueixen la desigualtat social amb més força. No són exemples on mirar-se. Enviar a casa a les tres de la tarda nens de 6 a 11 anys no deixa de ser una decisió en clau corporativa que afavoreix el professorat més indiferent a les necessitats de la infància, més apalancat i amb més ansietat per fugir de les aules.

Per favor, obrim una revisió serena sobre la jornada escolar, debatem els riscos de la jornada compactada i com millorar qualitativament el temps escolar, tenint en compte que tenim una de les càrregues horàries d'assignatures més pesades d'Europa i, fins i tot amb excessives classes particulars, no es destaca gaire en resultats. Això sí, compactem els currículums saturats, les males pràctiques i els corporativismes emmascarats.