tu i jo som tres
Independència... al Sudan
Miquel Calçada al Sudan del Sud (’Afers exteriors, TV-3). /
Acaba d'estrenar Miquel Calçada una nova temporada de viatges pel món mundial (Afers exteriors, TV-3). La primera visita ha sigut al Sudan del Sud. Ens deia, amb una il·lusió profunda i una notable dosi d'entusiàstica curiositat: «Tenia ganes de visitar un país que pràcticament acaba de néixer, i de fer-ho amb un periodista que era aquí el dia... ¡de la proclamació de la independència!». ¡Ahhh! Com vibrava Miquel Calçada al pronunciar la paraula 'independència', encara que fos la d'un país africà. El periodista al qual es referia era el barceloní Xavier Aldekoa, que el 2014 va publicar 'Océano África', un llibre fonamental per a qui vulgui començar a entendre per què no deixen despertar el continent africà. Aldekoa explicava: «Aquí la situació és totalment inestable. Violència, fam, un milió i mig de desplaçats, 500.000 refugiats...».
¡Ahhh! Calçada se'l mirava com si estigués rebent una plantofada. Efectivament, sembla que el Sudan del Sud no és un exemple per entusiasmar ningú. No obstant, va ser molt lluminosa l'anàlisi que van fer sobre el gran factor, el gran ingredient, que va possibilitar la independència: «El Sudan del Nord és islam, el Sudan del Sud és cristianisme i animisme. Per això van decidir separar-se». ¡Ah! Que en prenguin nota els abnegats apòstols de l'Estat català. No és la llengua, ni la cultura, ni la història, sinó la religió, el verdader fet diferencial. O sigui, que si el nou Parlament instituís el budisme com a religió oficial de Catalunya, potser a Madrid beneirien el procés i la desconnexió aniria a una velocitat bàrbara. Dic budisme, perquè tenim precisament al parc del Garraf, al Palau Novella, un acreditat monestir budista que vaig poder visitar fa uns anys, un pintoresc lloc de mansuetud, meditació, pètals de rosa i alegres floretes silvestres per allà escampades. O sigui, que és una opció a considerar.
Tornant a Miquel Calçada pel Sudan del Sud -molt encertat el seu abillament d'explorador anglès, amb pantalons curts, mitjons llargs i paraigua- cal anotar la seva reflexió final. A la vista de les misèries d'aquest jove país que va proclamar la seva independència el 9 de juliol del 2011, Calçada va fer aquesta bonica reflexió: «Guerra, fam, malalties, violència.... malgrat tot això, un dia van decidir convertir-se en Estat. Van decidir ser. I són». Doncs no se'n parli més. Ànims. Pitjor que al Sudan del Sud és impossible que puguem estar.
