Dies històrics, o no tant

Deia amb deliciosa intenció Lluís Foix -flamant premi Josep Pla- en l'especial que va organitzar dissabte Josep Cuní (8TV): «Home, a mi m'agradaria que avui fos l'últim dia històric, francament. ¡En vivim tants, de dies històrics, últimament! I també m'agradaria saber què diu Oriol Junqueras, que avui ha piulat poquíssim». I Cuní va advertir llavors, ràpidament: «¡És que Junqueras és a TV-3! Va a la televisió oficial perquè és l'única que té la veu única. Les discrepàncies que han vist aquí, ¡allà no es produeixen mai!». ¡Ahh! Bona estocada. Diana indiscutible. Efectivament, a l'especial que va muntar TV-3 després del TN vespre, el primer convidat va ser Junqueras -a l'altre especial, el de la tarda, els convidats van ser els presidents d'ANC i Òmnium- i a la pregunta de: «¿vostè serà vicepresident del nou govern?», el líder d'ERC va contestar, somrient: «¡No donem totes les notícies el mateix dia!». O sigui, que dissabte ja va anunciar entre línies que la vicepresidència també formava part del pacte subscrit. De cara al telehipòdrom fora de Catalunya la cadena de referència informativa ha seguit sent La Sexta. La tarda de dissabte van interrompre la rutina i van anar enllaçant especials sobre l'impactant comunicat d'Artur Mas anunciant el seu cessament, jornada que va culminar amb La Sexta noche, que va ser molt entretinguda perquè els opinadors Francisco Marhuenda i Eduardo Inda ens van oferir un apocalíptic recital dels seus. Sense restar mèrits, en absolut, a la seva notable capacitat artística per fondre xoui pirotècnia, permetin-me que anoti, per contrast, les paraules reposades i analítiques del periodista Jesús Maraña, que a la vista del que ha passat deia: «Des del meu punt de vista el més preocupant de la intervenció d'Artur Mas és quan ha dit: 'el que no ens van donar les urnes ho hem corregit amb la negociació'. Això, des d'un punt de vista democràtic, em sembla terrible». Efectivament, aquesta frase, sorprenent, mereix atenció. El programa es va esforçar a presentar a la ciutadania aquest nou actor, tan desconegut, elevat a protagonista de l'escenari polític: Carles Puigdemont. És curiós, tots van pronunciar bastant bé el seu cognom. Al·leluia. Sobre l'arribada del nou, i la renúncia del sortint, tornem al programa 8 al día. Cuní va llançar aquesta inquietant pinzellada: «De les cares que se'n van, potser alguna retornarà». ¡Ahh! N'estarem atents.