L'home de l'any

No tinc dots d’endeví. Ni em recreo en el joc d’imaginar per imaginar. Sí que m’agrada, en canvi, aplicar la lògica en la deducció. En les primeres pàgines de l’any –un llibre acabat d’obrir i amb molt de paper en blanc per omplir– és costum anotar propòsits i voluntats: fumar o no, menjar o no, córrer o no, viure o no. També les efemèrides a celebrar i els aniversaris a oblidar. O, per pur especular, l’esdeveniment de l’any, l’home de l’any... I aquí m’aturo, perquè a això m’obliga l’encapçalament de més amunt: ¿qui serà l’home de l’any el 2016? Tants candidats com fets i dits. ¿El papa Francesc?  ¿Kim Jong-un?  ¿Messi? ¿El científic, el mestre, l’agitador, el veí del davant, anònims encara, però amb els mèrits ja a flor de pell? ¿Hillary Clinton, i en aquest cas els demano que agafin vostès mateixos el bolígraf i rectifiquin l’encapçalament substituint-lo per la dona de l’any?

    Qui no ho serà, i no cal ser un linx per afirmar-ho, és Artur Mas, president en funcions d’una Generalitat que té el món amb la mandíbula caiguda, és a dir, en estat de perpètua sorpresa. «No més Mas», corre en xiuxiueig de la Rambla a la Diagonal. «No més Mas» diuen a mitja veu editorials i pasquins. «No més Mas» criden cridant assemblees i noticiaris.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

    El veia parlant a la tele, dijous a la nit, i em costava reconèixer-lo com l’home del doble 27-S, el del 2014 firmant la convocatòria de la consulta i el de 2015 de l’«hem guanyat, hemos ganado, we have won, nous avons gagné». Desorientat, dubitatiu, insegur, demanant aprovació a cada frase, buscant suport amb la mirada. No, amb presidència o sense –no hi ha termini que no es compleixi, ni deute que no es pagui– és difícil imaginar Artur Mas com a home del 2016. ¿Qui, aleshores?

    Vaig sobre segur i afirmo rotund: l’home de l’any serà (ha ho està sent) l’actor Michael Fassbender. De moment acaba d’estrenar dues pel·lícules, Macbeth i Steve Jobs. No se les perdin. Totes dues el portaran csap a l’Oscar amb assegurança de viatge. Actor increïble (¿recorden Shame?, ¿recorden 12 anys d’esclavitud?), pot arribar a estrenar fins a quatre pel·lícules més aquest any. Actor superdotat, aconsegueix, pel·lícula a pel·lícula, personatge a personatge, el mateix que Artur Mas (encara que per molt diferents motius): tenir el món sencer amb la mandíbula caiguda, és a dir, en estat de perpètua sorpresa.