La papallona de Lorenz

Quan aprenem matemàtiques només veiem números, però hi ha especialitats pròximes a la filosofia. En aquesta frontera entre matemàtica i filosofia hi ha la teoria del caos, que reconeix que els models predictius no sempre són vàlids. Per ella sabem que l'aleteig d'una papallona al Maresme pot desencadenar un huracà a Cancún a l'afirmar que un canvi en les condicions inicials (l'aire produït per la papallona) pot alterar tot el sistema (huracà). I ves per on, una gràfica ultrafamosa en aquesta ciència es coneix com la papallona de Lorenz.

La Xina ha crescut molt, moltíssim, però les seves dades fonamentals ja no són les que eren. El seu creixement ja no és de doble dígit i n'hi ha fins i tot que apunten a un creixement real (no el de les estadístiques oficials) més a prop del 3% espanyol que del seu objectiu del 7%. El seu model d'exportació de béns barats i d'escassa qualitat, basat en el dumping social i ecològic i sense cap respecte per la propietat intel·lectual, sembla que està esgotant-se, mentre la resta del creixement és pura bombolla especulativa produïda per la liquiditat excessiva mundial que acompanya un Govern xinès entestat a crear del no res un gran sistema financer local. El mercat immobiliari, el sistema financer i la borsa xinesa estan hipervalorats i els aguanta una economia centralitzada que té la seva borsa submergida en un corralito cada vegada més estret, afavoreix els crèdits a particulars per comprar accions, permet que els plans de pensions públics entrin en la borsa i si tot plegat falla (que està fallant) l'Estat comprarà accions directament, si el partit creu que això és el que més li convé a la Xina.

La Xina necessita activar el consum intern per compensar la (relativa) debilitat de les exportacions i inversions, i això no és fàcil en un país amb un PIB per càpita inferior, encara, al de Gabon o Costa Rica. Encara que Xangai sigui una ciutat que enlluerni, ni de bon tros pot dir-se que els 1.370 milions de ciutadans xinesos viuen en un entorn desenvolupat. El canvi del seu model de creixement és un repte que s'haurà de veure com l'afronta el pròxim pla quinquennal que s'aprovarà al març.

Notícies relacionades

Per no repetir les eleccions

¿Per què es protegeix els fumadors?

La muntanya russa a la qual està enfilada la borsa xinesa arrossega la resta de borses no només perquè les vendes de les empreses que exporten a la Xina hagin de baixar sinó també perquè el diner, el gran diner, té una excusa per moure's. Els mercats no són ens invisibles sinó que es componen de multitud d'actors, però les mans que primer mouen les borses són els bancs d'inversió, les gestores de fons d'inversió i de plans de pensions. Els diners que mouen no és que siguin molts, és que són superiors al valor de totes les companyies de borsa de tot el món. I quan comencen a desfer posicions arrosseguen el sentiment del mercat.

Com en la meteorologia, el món financer ja està tan intercomunicat i és tan gran i complex que és difícil poder trobar unes explicacions completes i és impossible encertar les prediccions. El que també es compleix és que quan un operador de la Borsa de Xangai pren una decisió els estalvis amb què pensava reformar la seva cuina un ciutadà de Sabadell poden veure's reduïts. La papallona de Lorenz s'ha posat de manera definitiva en el món financer. ¡Que ningú l'espanti, per favor!