1
Es llegeix en minuts

Mònica Terribas va saludar l'audiència l'endemà del no de la CUP a Artur Mas amb el relat d'una biografia. Un home fet a si mateix, lluitador antifranquista i un dels fundadors de CDC. Amb emoció, Terribas va explicar que el seu anònim personatge havia tornat al combat amb l'ANC. Ara, afegia, la CUP l'ha deixat anar de la mà. A ell i «a tota una generació la revolució de la qual va ser sobreviure i fer sobreviure aquest país contra l'Estat», aquells que «honradament van creure que amb la força de diverses generacions que s'agafessin de les mans i amb la mirada en el futur pròxim era possible aconseguir el que als anys 70 no va ser possible». Però, acabava l'elegia, «els milers i milers de persones d'aquest procés cap a la independència de Catalunya eren, són i seran una majoria anònima».

És opinable a quanta gent ha deixat anar de la mà la CUP, el que sí que és evident és que Terribas, i amb ella els mitjans públics de Catalunya, han deixat anar de la mà milions de catalans que no tenen la independència al seu horitzó. Moltíssims van lluitar també contra la dictadura i honradament van creure en la fraternitat dels pobles. Altres han plantat cara a la corrupció que ha assolat les institucions de l'autogovern català. Altres combaten la desigualtat, la intolerància i l'adulteració interessada de la història. Ells també són i seran una majoria anònima… que paga amb els seus diners una veu pública que la desdenya.