La política exterior del gegant asiàtic
La Xina, a prova a l'Amèrica Llatina
El pragmatisme de Pequín se sotmet a examen en una regió en què té un rol financer sense comparació
La Xina presumeix d'una política exterior exempta de condicions (tret del no reconeixement de Taiwan), respectuosa amb les circumstàncies internes de cada país i centrada en el benefici mutu. En l'última dècada, la seva presència a l'Amèrica Llatina va anar progressant de forma significativa al mateix temps que la consolidació d'un eix alternatiu que trobava en la Xina aquell referent geopolític que li permetia reequilibrar les relacions, gairebé mai fàcils, amb els Estats Units.
Agafant distància amb èpoques passades, la Xina ha volgut ser acurada en la gestió d'aquesta variable, descartant la ideologia com a base de les relacions encara que alguns dels seus socis en fessin causa. Potser posant-se el pegat abans de la ferida i extraient lliçons dels amargs fruits recollits en altres latituds on els canvis polítics interns van derivar en grans fiascos diplomàtics i econòmics, l'accent en el pragmatisme es posa a prova ara davant un nou escenari polític, a priori menys favorable, en aquesta regió.
Els canvis a l'Argentina o Veneçuela o la situació d'incertesa que travessa el Brasil, més que les conseqüències del moment d'inflexió que viu l'economia xinesa, porten a col·lació la reversibilitat o paràlisi de l'intens procés d'acostament viscut en anys recents. L'Argentina és la tercera economia a l'Amèrica Llatina i el seu setè soci comercial més gran a la regió, mentre que la Xina és el segon soci comercial més important del país sud-americà al món. La relació amb Veneçuela és més intensa i complexa encara. La Xina s'ha mostrat com un fort aliat de Caracas tant en el pla financer com productiu i en altres ordres, mentre que el subministrament de petroli suposa un input notable que Pequín no pot desdenyar. Pel que fa al Brasil, una hipotètica defenestració de Dilma Rousseff i del lideratge del PT podria tenir importants conseqüències en el pla bilateral i en l'auge dels BRICS. I un enfonsament més gran futur en escenaris com l'Equador, Bolívia, etcètera. Si prossegueix el moviment pendular podria condicionar l'impuls d'instruments com el Fòrum Xina-CELAC, que apuntaven a una relació tan enriquida com transformadora en el pla regional i global.
En un recent fòrum de partits polítics Xina-CELAC caracteritzat, és just ressaltar-ho, per la seva diversitat i pluralitat ideològica, es va evidenciar aquesta preocupació per l'estabilitat dels vincles, de forma que el diàleg interpartidari estratègic d'alt nivell i multilateral s'erigia en garant de la intensificació dels intercanvis i de l'augment de l'entesa i la confiança.
Els nexes econòmics i comercials constitueixen un bàlsam moderador d'hipotètiques tensions futures. Avui dia són molts els projectes estratègics que la Xina finança en la regió, en un volum inigualable per qualsevol altre país o institució. La Xina també és un inversor important, que va registrar 106.000 milions de dòlars a finals del 2014, fet que representa un 12% de la inversió xinesa a tot el món.
Notícies relacionadesAquestes circumstàncies, l'èmfasi en la complementarietat gairebé general de les respectives economies, la diversitat de situacions habituals en la regió i que la Xina va acostumar a encarar amb flexibilitat i el fet, no menys important, que en segments de les noves alternatives proliferen al més alt nivell cercles de negocis igualment interessats a enfortir els vincles amb el gegant oriental, atorguen un marge de confiança a aquestes relacions. En qualsevol cas, la gestió d'aquest reacomodament amb les noves elits que s'apunten al canvi suposarà un aprenentatge desitjable per a la seva diplomàcia i posarà a prova la voluntat de les dues parts per conformar la regió com un referent orgànic de la nova realitat multipolar global.
LA Xina és el segon soci comercial més gran de la CELAC, amb un volum bilateral que va aconseguir els 263.640 milions de dòlars el 2014, contenint-se davant el progressiu avanç d'altres anys. El moment present no és especialment favorable per vaticinar un repunt. A la nova normalitat que viu la Xina, amb unes xifres de creixement més moderades, se suma ara a la seva diplomàcia aquesta altra nova normalitat marcada per l'alternança política en alguns dels seus socis, més o menys rellevants, amb expectatives desiguals pel que fa a la vigència, en tota la seva magnitud, del marc de relacions. No obstant, amb independència dels ajustos inevitables en tot procés de canvi, la tendència general apuntaria a mantenir el full de ruta. Capgirar-lo per motius ideològics, del signe que fossin, acabaria per repercutir negativament en els dos subjectes de la relació, però sens dubte impactarien amb més força en la part més feble.
