LA CLAU
"¡Que caigui Espanya!"
El mateix PP que en ple tsunami econòmic va voler enderrocar Zapatero exigeix sentit d'Estat del PSOE per investir Rajoy
Fragment del cara a cara entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez en què els dos candidats debaten sobre Catalunya. /
La dreta espanyola i les seves lleials hosts mediàtiques han llançat una ofensiva en tota regla per forçar Pedro Sánchez a facilitar la investidura de Mariano Rajoy. El 20-D els espanyols van decidir deixar el futur del líder conservador en mans d’un rival al qual va menysprear per «roí, mesquí i miserable», i que es nega a exercir d’escolà del vicari al qual va qualificar d’«indecent», en la mesura que corrupte.
La campanya #pressingSánchez, a la qual en aquestes dates tan assenyalades s’ha sumat fins i tot la Conferència Episcopal, fia la seva sort a la capacitat persuasiva dels poders econòmics, i s’adorna amb pomposes apel·lacions a l’estabilitat d’Espanya. Tot per tal de forçar el secretari general del PSOE a acotar el cap i rebutjar la idea de conformar un
–d’altra banda improbable– Govern d’esquerres amb Podem.
¿ON ESTÀ L'EMERGÈNCIA?
Ara bé, ¿quina és aquesta emergència nacional que justificaria una gran coalició PP-PSOE, o com a mínim una abstenció socialista que oferís el poder a la dreta? Els que per interès electoral van donar per liquidada la crisi econòmica difícilment poden sostenir de cop i volta que la ingovernabilitat abocarà Espanya a una altra recessió. I tampoc és acceptable agitar ara l’espantall secessionista, al qual en campanya ni es va prestar atenció.
«¡Que caigui Espanya, que ja l’aixecarem nosaltres!», va tronar al Congrés el diputat popular Cristóbal Montoro el maig del 2010. En una situació, llavors sí, d’emergència nacional, el president José Luis Rodríguez Zapatero va haver d’immolar-se políticament per evitar la bancarrota d’Espanya, presentant dràstiques retallades per a les quals no tenia suport parlamentari. A més a més de negar-l’hi, el PP va pressionar les minories per forçar l’avançament electoral en ple tsunami econòmic. Anys després, el ja ministre d’Hisenda justificava la seva actitud al·legant que llavors ell «treballava en una alternativa».
Notícies relacionades
Relativitzem doncs les espúries crides del PP al sentit d’Estat, del qual no va fer gala quan en veritat era necessari tenir-ne.
