Una ganyota de pestilència

2
Es llegeix en minuts

Bitllet Monegal Dilluns / periodico

Hi havia nerviosisme. En l'última gran picabaralla entre opinadors polítics que la tele ens ha ofert abans de la jornada electoral, o sigui, a La Sexta noche -el programa Un tiempo nuevo, de Cuatro, no es va emetre perquè ja va ser enterrat la setmana passada-, en aquest programa de La Sexta, els deia, hi va haver un plus de crispació entre els participants en el debat. És natural: la imminència de les eleccions va excitar l'ànim dels contendents.

El cop més espectacular va ser el que va brotar entre Xavier Sardà i Paco Marhuenda. ¡Ah! Aquesta parella conformen un duo molt vistós. Són com el Correcamins i el Coiot. Antagònics fins a la medul·la. El xoc va sorgir en el bloc de repàs al cop de puny que li van clavar a Rajoy.

Diguem d'entrada que va ser discutible debatre aquest tema aquella nit. Treure l'assumpte de la trompada la matinada del dia electoral podria entendre's com una contribució als que han fet servir l'incident, l'agressió, com a arma llancívola en contra de l'oposició i a favor del líder del PP. Precisament l'expert coach polític i prestigiós headhunter Euprepio Padula va fer en el programa una advertència. Va parlar dels successos imprevistos en campanya, que es transformen en «un factor de sort». Va concretar: «L'agressió a Rajoy ha sigut un element clau en la campanya, una cosa inesperada» i la va identificar -tot i ser-ne Rajoy la víctima- com una «sort» per al candidat del Partit Popular.I, com era de preveure, Paco Marhuenda es va agafar al tema amb molta afició, jo diria que fins i tot amb una alegria immensa, per treure'n profit. Deia: «Des de l'esquerra, i des de mitjans de comunicació, s'ha generat el clima que Rajoy és mala persona. Per això ha sortit un descerebrat indesitjable que ha pegat a Rajoy».

Notícies relacionades

¡Ahh! Xavier Sardà va replicar llavors: «¡Fantàstic, Marhuenda! Segons tu, no podem exercir la crítica perquè potser hi hagi un cop de puny després. No podem debatre, ¡potser ni tan sols hi hauria d'haver eleccións! Segons tu, és la crítica política la que ha generat el cop de puny. ¡Doncs acabes de cagar-la!». I llavors Marhuenda, amb molta alegria, va fer un pet amb la llengua i es va tapar el nas en inequívoc gest de pestilència.

A l'hora de tancar aquest bitllet encara no se sap res del recompte electoral. Però sigui quin sigui el resultat, aquestes pintoresques criatures que exerceixen d'opinadors a la tele -alguns en qualitat de portaveus per compte aliè- se les seguiran fotent, setmana rere setmana, incansablement.