tu i jo som tres
El registrador del cop de puny
Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal /
Des d'un punt de vista estrictament televisiu, el gran protagonista del cop de puny al president ha sigut el virtuós periodista del Diario de Pontevedra Santiago Mosteiro. L'agressor i l'agredit han sigut els protagonistes del succés, però, en l'aspecte televisiu, Mosteiro ha sigut el missatger que era allà, al punt just, en l'instant precís, gravant amb la seva càmera. Una gravació que ha cedit a totes les cadenes perquè l'audiència puguem veure el que va passar.
Mosteiro ha sigut immediatament entrevistat en molts programes i noticiaris de la tele. Ferreras, a Al rojo vivo, li va preguntar: «¿Com va reaccionar Rajoy, després de rebre el cop tan fort?». I Mosteiro va contestar: «Amb enteresa. Va tenir uns segons inicials d'atordiment, desencaixat. Però de seguida va recuperar el saber estar. Fins i tot va saludar una simpatitzant que es va acostar a fer-li dos petons». Pel que hem vist, Mosteiro devia estar col·locat sobre algun pedrís, tarima o balconet. La presa de la seva gravació va ser de dalt a baix, o sigui, que havia d'estar en algun punt elevat, per millorar l'angle de visió. Les imatges ja hanfet la volta al món. I diguem, com a curiositat, que Mosteiro ha aconseguit ser el registrador d'un cop de puny que ha patit, precisament, un registrador de la propietat en excedència, actualment president del Govern espanyol.
DURAN ATIA HOMS.- Aquesta setmana, Josep Cuní (8TV) ens ha ofert un cara a cara entre Josep Antoni Duran Lleida i Francesc Homs. Estem d'acord: avui, tot periodista com Déu mana, si no munta un debat polític, no està en la cresta de l'onada. La trobada va ser guerrera. Duran va estar contundent. Homs va capejar el temporal amb penes i treballs. Hi va haver un moment demolidor. Quan Duran li va deixar anar: «No m'expliqui sopars de duro. Vostè volia ser president del pacte pel dret a decidir, i ara resulta que ha acabat identificant dret a decidir amb independència (...) Vostè vol la independència sense tenir una majoria social que la recolzi (...) Vostè vol una DUI, ¡cosa que no vol ni la CUP! (...) Enganya la gent. Diu que desconnecta d'Espanya i resulta que s'agenolla suplicant l'empara del Tribunal Suprem». ¡Ahh! Desarborat, Homs només va poder replicar: «Jo el que no he volgut mai és ser ministre del PP». Home, aquest tret podia haver sigut bo. Però va resultar ser només pólvora. Especulació. El que Duran hauria pogut ser, però no va ser.
