La sopa de verdures

Catalunya és la nova sopa de verdures. En el fantasmagòric debat entre Rajoy i Sánchez, que va semblar una sessió d’espiritisme per ressuscitar uns minuts la difunta Transició, Manuel Campo Vidal va intentar fins a cinc vegades, cinc, aconseguir que els seus dos nens parlessin de Catalunya, i va rebre com a resposta cinc fintes, cinc, perquè Catalunya, en plena campanya electoral, és més que mai una pudent sopa de verdures que ha de ser evitada com sigui. Els dos alumnes van preferir les txutxes de la corrupció i les interpretacions tramposes de l’economia, temes dolços i fàcils que els seus assessors van preparar amb l’èxit ja conegut per tots. Però, ¡ai!, Catalunya és aquests dies un assumpte que fa tanta mandra que en un debat on els dos candidats xocaven en tot es van posar sorprenentment d’acord i a tota velocitat en les ganyotes de fàstic que feien quan el professor Vidal els plantava la sopa de verdures davant del nas.

Rajoy va tenir la previsible arrencada a favor de la unitat d’Espanya i en plena eufòria es va permetre un aclariment definitiu: «No permetré un referèndum», i llavors Sánchez va replicar, aquesta vegada en total acord: «Jo tampoc». El moderador va intentar l’últim recurs de la interpel·lació directa, i quan el líder socialista semblava finalment acorralat va optar per canviar de tema i seguir amb la corrupció, com la criatura que fa veure que ni tan sols veu la cullerada de sopa que la mare li posa davant mateix dels llavis. Fins que finalment, fart que els nens el toregessin, Campo Vidal va suplicar davant de tot Espanya –«Els demano un minut per a Catalunya»– com la mare derrotada que accepta que els seus nens tastin la sopa amb la punta de la llengua i sabent-se vencedors.

Un minut de 120

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El que van dir tots dos en aquell minut ja no li importa a ningú, ja que el que era substancial no era explicar què passaria amb Catalunya sinó precisament amagar sota la taula els seus inexistents plans respecte del procés. Resulta que un 48% de catalans acaben de votar a favor de marxar d’Espanya, qüestionant totalment la unitat territorial, el model de nació, i tota la seva economia, i quan arriba el gran cara a cara de les eleccions que, ens diuen, han de servir per arreglar el mal anomenat problema català, de 120 minuts de debat, se n’hi dedica un, forçat pel moderador i després de cinc intents fallits. O per dir-ho d’una altra manera, un espectacular 0,8% del temps total.

No és casual que en aquesta aldea de la Gàl·lia les enquestes diguin que els protagonistes del cara a cara poden ocupar diumenge el cinquè i el sisè lloc a Catalunya. I és que, per més que vulguin evitar-la, la sopa de verdures seguirà a la taula, fumejant, esperant que algú comenci a menjar-se-la. Les sopes són com els problemes: es poden evitar però no fer desaparèixer.