Colau: ni ruptura ni reforma

Mig any d'Ada Colau com a alcaldessa i el balanç de la gestió de Barcelona en Comú és més aviat discret. El seu èxit sembla ser no haver provocat el cataclisme que els seus adversaris polítics i econòmics auguraven. La ciutat funciona amb una maquinària funcionarial solvent que cobreix els dèficits d'11 regidors que no donen l'abast. La continuïtat del congrés de mòbils, la retirada del bust monàrquic de la sala de plens i la moratòria d'hotels són els 'hits' d'una Colau que ja ha rebut una targeta groga de la PAH i a qui la CUP ajuda a presentar-se com a moderada. El desconeixement de l'organització municipal i una certa marginació de l'experiència d'ICV --¿avui haurien apartat Ricard Gomà de la llista?-- per part del nucli dur de Colau s'afegeixen a la debilitat política que suposa governar en solitari, amb 11 de 41 regidors.

Bany de realisme o aterratge prudent, en aquests sis mesos des de la investidura un sospita que s'ha imposat una certa tàctica. Primer va ser esperar que passessin les plebiscitàries catalanes sense cremar-se --Colau es va reservar, obviant Lluís Rabell i Catalunya sí que es Pot-- i ara li falta superar el 20-D desitjant un millor resultat d'En Comú Podem, que es formi Govern (o no) i es concreti un pacte municipal amb ERC i/o el PSC. L'últim episodi de Jaume Collboni i els excessos mitinguers de Colau no ajuden al pacte amb els socialistes. Potser tot començarà després de Reis, i aquest mig any haurà sigut un 'wait and see' que --quina paradoxa-- contrasta amb l'eufòria de Pablo Iglesias a l'hora d'esprémer Colau com a "alcaldessa del canvi". Si Podem vol canviar Espanya a la mateixa velocitat, necessitarem molta til·la. A Barcelona, res de ruptura i poca reforma.