El 'cleavage' esquerra-dreta: els vells rockers no moren mai

La convocatòria general del 20-D es produirà en un escenari de confrontació inèdit fins ara. Als eixos de debat tradicionals en unes eleccions generals s'hi afegiran fractures noves, principalment la que divideix les formacions en disputa entre noves i velles. No és un element exclusivament espanyol. Si es repassen les eleccions celebrades a Europa des de l'esclat de la crisi financera, fa set anys, s'aprecia l'aparició amb relatiu èxit en tots els països de formacions noves, algunes amb escassos mesos de vida (és el cas del Movimento Cinque Stelle del còmic Beppe Grillo, que es va presentar per primera vegada el 2009), o l'ascens electoral de partits tradicionalment menors (sense anar més lluny, el Front Nacional francès en la primera volta de les regionals aquest diumenge).

Aquesta transformació profunda de l'escenari electoral, amb el debilitament dels partits que tradicionalment han dominat l'escena política i l'emergència de formacions de nou encuny, sembla haver desplaçat l'atenció cap a les noves fractures en detriment de les velles orientacions polítiques. No obstant, una ullada pausada a les dades de les enquestes ens permet veure com els vells eixos de confrontació segueixen sent útils per explicar l'escenari polític espanyol. I entre l'instrumental d'anàlisi segueix sobresortint l'eix que divideix els partits entre esquerra i dreta. El vell 'cleavage', al qual s'ha donat per mort i enterrat moltes vegades, resisteix.         

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Segons apunten la majoria de sondejos, les eleccions del 20-D es disputaran als espais que tradicionalment han decidit les majories, ja que són els espais que concentren més electors: el centreesquerra i el centre. Segons el baròmetre preelectoral del CIS, en aquests dos espais se situa el 60% dels electors. Així, el que passi en aquest camp determinarà el resultat final de les eleccions. No és res nou, succeeix des de les primeres eleccions generals del 1977.

LA FRACTURA NOU-VELL Així va ser també en la convocatòria del 2011. El PSOE va perdre la confiança del centreesquerra i la credibilitat del centre, en els dos casos per la gestió de la crisi econòmica per part del Govern de Zapatero. Una gran part dels votants socialistes situats al centreesquerra, tradicional punt d'assentament del vot PSOE, se'n van anar cap a l'abstenció, mentre que una porció significativa dels ubicats al centre van optar per votar el PP, perquè van creure veure en els populars més capacitat per solucionar els problemes derivats de la crisi (segons l'enquesta postelectoral del CIS, la majoria d'aquests explicaven que havien votat el PP perquè “està més capacitat per governar”).  

ZapateroPSOEPP

És cert que hi ha una fractura nou-vell en aquestes eleccions, però aquesta coincideix amb l'eix tradicional esquerra-dreta Al llarg de l'actual legislatura aquests dos espais han vist debilitar-se el suport a PP i PSOE, a mesura que augmentaven els indecisos, els abstencionistes i aquells que mostraven intenció de votar en blanc. Aquest “forat” és el que han omplert Podem primer i Ciutadans després. Segons el sondeig preelectoral del CIS, els de Pablo Iglesias assenten els seus suports principalment entre els electors ubicats en el centreesquerra (el 48% dels que declaren intenció de vot a Podem s'ubica en aquest espai), mentre que els d'Albert Rivera se situen majoritàriament en el centre ideològic (un 55% de la intenció de vot a C’s). És més, si s'observa la posició d'aquells entrevistats pel CIS que declaren dubtar sobre el seu vot, la gran majoria tendeixen a ubicar-se de manera “ordenada” en l'eix esquerra-dreta: els que dubten entre Podem o C’s i el PSOE se situen en el centreesquerra, mentre que els que dubten entre C’s i el PP es posicionen al centre. Així doncs, és cert que hi ha una fractura nou/vell en aquestes eleccions (visible en tot el cicle electoral), però aquesta coincideix amb l'eix tradicional esquerra-dreta. D'aquesta manera, és veritat que una part molt significativa dels electors decidirà el seu vot segons si els partits són vells o nous, però sembla que ho farà en funció de la seva posició i de la percepció que té sobre la posició dels partits en l'eix esquerra-dreta, cosa que dibuixa un escenari inèdit i més complex, amb dos 'cleavages' actuant de forma simultània.