Entre el negoci i la necessitat

Ningú nega avui el canvi climàtic. En tot cas hi pot haver discrepàncies sobre les causes o si es deuen o no a l'acció de l'home. Però tothom admet el problema. D'aquí la importància de la Cimera del Clima de París (COP 21). Moltes empreses han assumit la sostenibilitat com una qüestió prioritària, no accessòria. I no solament per solidaritat sinó també com a oportunitat de negoci i fins i tot per instint de supervivència.

REPTE. El temps juga a la contra

En l'actualitat ja no hauríem de plantejar-nos ni tan sols si s'han de portar a terme accions contra l'escalfament global, sinó que aquestes «haurien de formar part integrant de l'activitat econòmica», segons José López Tafall, director de regulació d'Acciona i vicepresident de la patronal eòlica europea, (EWEA).

I és que cada vegada més cala la idea que les actuacions «no es poden endarrerir més», segons Juan Ramón Meléndez, gerent de relacions institucionals d'Ecoembes. El rellotge avança i els efectes del canvi del clima, també. Perquè el canvi climàtic «no només l'estem vivint sinó que genera conflictes que afecten no solament la població, sinó també els negocis. Hi ha estudis, per exemple, que vinculen la sequera a la Xina amb les revolucions de la primavera àrab», afegeix Sara Pizzinato, responsable de la campanya de Solucions de Greenpeace.

A judici de Mónica Chao, directora de Medi Ambient i Sostenibilitat de NH Hotel Group, és imprescindible que hi hagi no només objectius per part de les empreses sinó que aquests «tinguin un pes real a l'hora de la prendre decisions». I és que, segons el climatòleg i catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona (UB) Javier Martín, «fa uns anys que algunes empreses tenien un vernís de sostenibilitat de cara a la galeria, però avui ja és fins i tot un assumpte de supervivència» per a algunes d'elles.

Segons Joan Herrera, patró de la Fundació Renovables, la qüestió és que «hem de plantejar-nos si seguir invertint en carboni». I Àngel Pes, subdirector general de Responsabilitat Corporativa i Reputació de CaixaBank, assegura que tota empresa amb un enfocament social en els seus valors corporatius ha de contribuir a lluitar contra el canvi climàtic, perquè ho requereix la societat.

ACTUACIONS. Passos individuals per a un tema global

Àngel Pes defensa el paper que pot tenir un sector com el financer en el combat contra l'escalfament global. El pròxim repte que s'ha plantejat CaixaBank, per exemple, és emetre bons verds. Fins ara han format part d'emissions que s'han realitzat, però l'any que ve els emetran directament, malgrat que no hi ha una gran demanda. I és que les empreses en alguns casos estan fent «més del que els mercats i els clients els demanen», afirma la representant de NH Hotel Group. Aquesta companyia aplica «solucions innovadores que aporten més eficiència en la gestió i valor al client», explica.

Acciona, per exemple, considera que la sostenibilitat, que forma part integrant del seu ADN, s'ha de veure també com una «oportunitat de negoci». Són líders a nivell europeu i mundial en la indústria renovable i, a més, traslladen l'aposta verda al dia a dia de l'empresa amb un pla director que està en la segona fase i que inclou col·laboració amb els proveïdors per reduir el seu impacte mediambiental, explica López Tafall. A més, realitzen accions socials per sensibilitzar la població.

El representant d'Ecoembes, per la seva part, destaca els aspectes positius en l'evolució empresarial: «En els últims 16 anys s'han portat a terme 34.350 mesures per part de les empreses per reduir els impactes ambientals que produeixen els envasos».

REGULACIÓ. Un marc jurídic estable i clar

Una de les qüestions essencials per consolidar i impulsar la conscienciació per combatre el canvi climàtic passa per la política. «A l'Administració li demanem objectius clars i vinculants a nivell nacional, quantitatius, amb mecanismes de revisió», afirma López Tafall.Cal, al seu entendre, revisar els subsidis als combustibles fòssils. En essència, segons el representant d'Acciona, el regulador ha d'oferir «un marc estable i que digui cap on anem». Al seu pare hi ha d'haver coherència en les actuacions polítiques. I més tenint en compte que es tracta d'inversions a llarg termini. Per exemple, «¿té sentit que hi hagi autonomies que gravin les renovables i no els combustibles fòssils?», es pregunta.

Aquestes batzegades han fet que Espanya perdi el pes que tenia a escala global en el negoci de les energies renovables. López Tafall destaca que l'aposta per l'economia verda pot suposar per a Espanya un altíssim volum d'inversió, ocupació i riquesa. Aquest grup, com altres, va haver de reorientar les seves inversions cap a l'exterior després de la retallada a les energies renovables del Govern del PP i el canvi dràstic de la regulació.

Pizzinato considera que «almenys des del 2008 el senyal polític és confús». S'ha regulat a corre-cuita, contra l'autoconsum i no s'ha traslladat la directiva europea d'eficiència energètica», afegeix. En aquest sentit, Herrera recorda que «no es pot pensar que l'orientació política s'ha produït sense les pressions de determinats sectors». El representant de la Fundació Renovables destaca el fet que «en un Ikea del Regne unit el consumidor pugui comprar una placa fotovoltaica, mentre que a Espanya no».

MODEL. Cap a una energia més neta

Javier Martín critica que encara se segueixin subvencionant les energies a partir de combustibles i fonts fòssils com el petroli. És un punt que genera debat. Pes, de CaixaBank, considera que s'han de traçar unes diferències. Per exemple, en el seu cas, es plantegen «si finançar inversions en què s'utilitza el carbó perquè hi ha la convicció que, a la llarga, es prohibirà», afirma. Encara que recolza la idea de caminar cap a un model basat en les renovables, considera que s'han de tenir en compte els costos de transició per arribar al 100% de la producció energètica total, com recolza Greenpeace i defensa Herrera, per a qui l'energia «pot ser el vector del canvi «en un país tan ineficient i dependent de la importació de combustibles fòssils».

Mónica Chao recorda que els organismes internacionals han confiat en excés en els drets de carboni «i no ha sigut un èxit». Segons la seva opinió, «s'han d'utilitzar tots els instruments que tenim per afrontar la transició» cap a un model basat en les energies renovables. I el que per als uns és un model basat en les renovables, per als altres és «l'economia circular», en què els residus passen a convertir-se en recursos, explica Meléndez.

INSTRUMENTS. La necessitat de pactes i aliances

Al llarg del debat va sorgir en diverses ocasions la paraula «pacte», així com «aliances». Davant d'un problema global fan falta solucions a gran escala, però també locals, i complicitats entre sectors i activitats. Àngel Pes considera que el gra de sorra que pot aportar el sector financer és «recolzar les iniciatives empresarials que vagin en aquesta direcció». I és que «les empreses formen part de la solució del problema», afegeix. CaixaBank, a més a més de les mesures per reduir l'impacte ambiental del seu funcionament, presideix la xarxa espanyola del Pacte Mundial, recorda.

En tot cas és necessari actuar perquè, a diferència d'altres països, les emissions contaminants a Espanya han augmentat, recorda Herrera. Al seu entendre, tot i que hi ha clars exemples d'apostes per la sostenibilitat, «les empreses s'han de plantejar si lideren o si arrosseguen els peus» en matèria de combat contra l'escalfament global.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Des de Greenpeace advoquen per un pacte d'Estat per l'energia. És una idea que ningú descarta. És, de fet, un autèntic motor del canvi. El representant d'Acciona considera que els efectes positius de l'aposta per l'economia descarbonitzada «són una realitat evidenciada», quan Espanya va aconseguir situar-se com a líder en energies renovables.L'aposta d'Acciona va ser des del principi perquè «o arribaves abans o arribaves l'últim», sentencia, i s'ha consolidat com un dels referents internacionals en el sector.

Hi ha un altre punt d'acord general respecte al que hauria de sortir de la Cimera del Clima a París: un preu del carboni. El model actual no ha funcionat i és l'hora que es posi preu a les externalitats que generen els gasos contaminants.