Barcelona: clima, geografia i urbanisme

Hem de ser conscients de la magnífica situació de Barcelona, que inclou el fet de ser la capital catalana. Comencem, doncs, pel principi. Catalunya gaudeix d’un emplaçament idoni en el context europeu i ara també mundial. És en el vessant nord del Mediterrani, el mar bressol de la civilització occidental, amb un clima esplèndid per temperat, moltes hores de sol a l’any i poques pluges. S’hi afegeix que avui en dia el Mare Nostrum gaudeix d’una posició estratègica en ser el lloc de connexió del trànsit de mercaderies entre Àsia i Europa. O sigui que la globalització ha enfortit el paper de la nostra situació.

És un punt tan important que posa en relleu la necessitat d’impulsar el corredor mediterrani, el qual forma part de la ruta ferroviària que anirà d’Algesires a Suècia. Una infraestructura prioritzada per la Unió Europea, un bon instrument per a millorar l’economia del país i de l’Estat espanyol. En efecte, s’escurça el camí Àsia-Europa en evitar la volta dels vaixells per Gibraltar i pujar per l’Àtlantic fins a arribar a ports nord-europeus. Així els ports mediterranis (Barcelona, Tarragona i València) estan molt ben posicionats per connectar amb el gran eix europeu.

Per altra part, els Pirineus orientals ofereixen un fàcil pas a França, és a dir, a Europa, cosa que no té Castella a causa de la gran frontera física pirinenca i Madrid (enmig de l’altiplà) només ha perdut aquesta condició d’aïllament quan s’ha generalitzat el transport aeri. El nostre emplaçament ha condicionat favorablement la història i ha tingut influència en la mentalitat del país amb una major obertura a l’exterior. Sempre hem estat més oberts a Europa que no pas Espanya. Es tracta de la benèfica influència de la geografia sobre la mentalitat dels humans.

Em centro ara a la ciutat de Barcelona. Situada a la franja marítima de la costa mediterrània a la latitud 41º 23’ nord i longitud 2º 7’ est en relació a Greenwich, sostinc que les circumstàncies climàtiques són molt adequades per al model de ciutat mediterrània en la qual l’espai públic és el gran protagonista en ser lloc de pas i també d’estada dels ciutadans (i visitants). Sí, el clima va condicionar el tipus de ciutat històrica que s’hi instal·laria. En efecte, es produeix una concomitància entre condicions ambientals i model urbà. Pensem que el concepte de ciutat va suposar la implantació de l’artificialitat al planeta, i viure en aquest nou ambient fa que els ciutadans de l’àrea mediterrània es vagin impregnant del que podríem qualificar de cultura urbana (avesada a l’ambient artificial). En canvi, els habitants de llocs amb clima fred i plujós en evolucionar la mobilitat adopten una mentalitat suburbana que dispersa molt la ciutat i dóna lloc a un model que s’assembla més a un pur assentament humà que no a una ciutat.

La ciutat s’ha desenvolupat entre el mar i la Serra de Collserola, dos accidents geogràfics longitudinals molt potents que són uns esplèndids punts de referència per a qualsevol ciutadà o visitant (aproximadament nord-sud) i amb dos costats laterals corresponents als rius, malauradament poc cabalosos, Besòs i Llobregat (est i oest). La geografia aclareix el marc general de la ciutat, qualitat que és molt d’agrair en ciutats grans. És un excel·lent tret del qual gaudeix Barcelona. La seva situació geogràfica, doncs, és esplèndida.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Entrant ara en la història de l’urbanisme construït, l’estructura de l’Eixample, amb la seva gran retícula, instaura dues grans direccions: horitzontal (de riu a riu) i vertical (mar-muntanya). És un avantatge més de la quadrícula del barri de Cerdà i reforça, encara més, el bon paper de la geografia mitjançant el pla urbanístic. Parlant de l’Eixample, no deixo de reiterar que va ser un pla imposat per Madrid en contra del pla Rovira i Trias, que, molt lamentablement, era el que defensava l’Ajuntament barceloní de l’època (mitjans del segle XIX) i sembla que també la societat civil. És una trista experiència, però amb final feliç, que hem de tenir molt en compte per no intentar caure en errors urbans perniciosos per a la ciutat. Molt més recentment, la característica geogràfica de gaudir de la façana enfront del mar no s’ha aprofitat prou per crear-hi un potent front marítim que inclogui tant la creació d’una imatge representativa de la ciutat com un punt amb intensa vida urbana proporcionada per la densitat i la singularitat del lloc, cosa que  sempre resulta molt atractiva per als ciutadans.

Cal reconèixer, doncs, que tenim la sort de partir d’unes condicions avantatjoses que ens han proporcionat el clima, la geografia i l’Eixample. No ensopeguem en nous errors urbans, perquè ja se n’albiren alguns.