El repte de controlar els gasos de l'aviació

Aquest dilluns, 30 de novembre, ha començat a París la 21a Conferència Internacional sobre Canvi Climàtic i l'11a Conferència de les Parts al Protocol de Kyoto. S'espera que d'aquesta cita en surti un nou compromís internacional que sigui vinculant per a les parts -esperem que no de mínims- amb vista a la reducció dels gasos d'efecte hivernacle. Tot sembla apuntar que aquesta vegada hi ha voluntat política en els països participants (inclòs els Estats Units, que en el seu moment no van ratificar Kyoto) per impulsar la lluita contra el canvi climàtic.

Són nombrosos els reptes que hi ha però poc o res ha transcendit sobre quines seran les polítiques concretes. Un dels sectors afectats és el de l'aviació, no inclòs al Protocol de Kyoto, a banda d'una mera recomanació de caràcter no vinculant. En termes de contribució ocupa el setè lloc en l'índex global d'agents emissors, segons les dades publicades per l'Organització Internacional d'Aviació el 2013. Però és que, a més, l'empremta de carboni en l'àmbit de l'aviació s'espera que s'anirà incrementant el 3%-4% anual. Si a això hi afegim que el 2007 l'Agència Europea de Medi Ambient estimava que el creixement del transport aeri patiria un increment del 105% en el període 2000-2020, podem fer-nos millor una idea de la importància i de la necessitat de reduir les emissions en aquest sector.

Però al marge de les xifres, la inclusió -o no- de l'aviació en el protocol que està cridat a substituir el de Kyoto esdevé fonamental per resoldre alguns dels conflictes polítics i comercials que potser per al lector puguin haver passat inadvertits.

Guerra comercial

L'absència d'un compromís internacional va portar la Comissió Europea a aprovar la directiva 2008/101/CE, de 19 de desembre de l'any 2008, i incorporar l'aviació al comerç de drets d'emissió per a tots els vols amb destí o origen en aeròdroms europeus. El plantejament seguit per la directiva (que va ser confirmat per la sentència del Tribunal de Justícia de la UE de 21 de novembre del 2011) va desfermar una autèntica guerra comercial amb els països pertanyents a la Unió Europea, que va anar seguida d'una tenaç tasca diplomàtica.

Davant aquest complexíssim panorama i la intensitat del conflicte, la Unió Europea no va tenir cap més remei que adoptar el reglament 421/2014 del Parlament Europeu i del Consell de 16 d'abril del 2014 que suspenia l'aplicació del règim del comerç de drets d'emissió europeus.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

És a dir, la valenta i recent implantació del règim en el sector de l'aviació iniciada tot just el 2012 quedava en suspens per a les emissions corresponents a vols operats en el període 2013-2016 entre l'espai econòmic europeu i tercers països a l'espera de poder arribar a acords de caràcter i abast internacional.

Per tots aquests motius, si es volen adoptar mesures que ajudin a lluitar contra el canvi climàtic, resulta necessari que el nou protocol que sorgeixi de la Conferència de París en marxa inclogui el sector de l'aviació en el règim general dels drets d'emissió. I no com una mera recomanació de caràcter no vinculant.