El 'Salvation Army' de Mas

Mal assumpte quan el sarcasme, la ironia i la mossegada acaben en instrument al servei d'un partit, una facció o un polític concret.

Fa unes quantes setmanes que el meu molt estimat i admirat Polònia (TV-3) ha efectuat un gir copernicà. Han transformat la seva ironia i la seva sàtira en una eina a favor de determinats interessos. La seva admirable i càustica manera de repartir llenya de forma tan plural, tan equitativa i estupenda, s'ha distorsionat.

Polònia abraça ara la defensa de Mas tant sí com no. I en els seus esquetxos dibuixa la CUP com unes paparres sarnoses, com uns bergants als quals fins i tot els bons cambrers els neguen el croissant perquè es neguen a investir Mas com a president. O sigui, han transformat el seu humor càustic en pressió cap a una zona, i en una espècie de Salvation Army cap a una altra.

Aquesta setmana, el mateix cambrer que li va negar a Baños el croissant fa set dies, l'hi nega també a Mas. Però en aquest cas ho fa perquè està sense un duro i depèn del que li vagi donant Rajoy. O sigui, refermen i impulsen el missatge que Mas és una víctima. Busquen generar per la via de l'humor una gran simpatia per ell.

També han construït un esquetx molt curiós transformant Mas en el Justino de la Loteria de Nadal. Al final ens presenten uns beatífics Baños i Anna Gabriel -aquesta setmana ja no són paparres- insinuant que l'investiran president.

Notícies relacionades

La política del foc

D’on ve el top manta

¡Ah! L'avís que els llancen és tremend: si us porteu bé i doneu el sí, us traurem molt agraciats a Polònia. També s'ha produït aquesta setmana una lliçó didàctica: els polacs s'han referit, amb dibuixets, a les penalitats econòmiques que pateix Catalunya. Ens han explicat que el Govern de Madrid ens roba molt. Han afegit: «La solució seria tenir Hisenda pròpia, però el tsunami del Constitucional inunda amb sentències qualsevol intent català d'autofinançar-se».

Estic d'acord amb aquesta lliçó. Però és incompleta. No ho han explicat tot. Haurien d'haver explicat que el 1981, quan Euskadi va aconseguir la seva Hisenda, Pujol no la va voler per a Catalunya. De cap manera. Amb Hisenda pròpia s'acabava el discurs «Madrid ens roba», que va ser la base dels seus 22 anys al poder. La deriva de Polònia entristeix. Era un valent oasi a TV-3. Sembla que els han domesticat, alineant-los amb l'agit prop que practica aquesta cadena. Espero que es recobrin aviat. I deixin d'ensenyar l'orella.