¿Què hi fas aquí, Sharon?

1
Es llegeix en minuts

La televisió pot ser un bon refugi per a aquelles actrius madures amb les quals Hollywood ja no sap ben bé què fer, més enllà d’oferir-los un paperet de mare en alguna pel·lícula. A Glenn Close la jugada li va sortir rodona, perquè el rol de la perversa advocada Patti Hewes en l’estupenda Damages –emesa per TV-3 com Danys i perjudicis– va resultar ser dels millors de la seva carrera. Sharon Stone no ha tingut tanta sort –o no té tan bon gust–, com  hem pogut comprovar els que hem vist un episodi –és impossible veure’n més– d’Agente X, que Movistar Plus inclou en la seva graella de pagament i que aspira, amb tot mereixement, a ser la sèrie més idiota de les dues últimes dècades. En una altra època, quan les ficcions nord-americanes oscil·laven entre el que és banal i el que és infecte, podria haver passat desapercebuda; però ara, quan ens perdem entre tantes propostes estimulants, destaca com una escopinada en una patena.

Notícies relacionades

    Agente X és dolenta amb ganes. Parteix d’una premissa imbècil –la figura de l’agent X, especificada en un article de la Constitució que només existeix en l’exemplar que obra en poder de la vicepresidenta dels EUA i que té per funcions portar a terme atrocitats amb les quals no s’atreveix ni la CIA– i va ascendint esglaons en una escala de la tonteria que no sembla tenir fi. Entre el Terminator i l’Ethan Hunt de Missió Impossible, l’agent X protegeix el país de les amenaces més extremes i només rendeix comptes a la vicepresidenta (la pobra Sharon), ja que el president desconeix la seva existència. Les converses entre l’agent X i la seva propietària –als quals només els falta cobrir-se amb les corresponents pantalles de plexiglàs, com Maxwell Smart i El Cap a Superagent 86– transcorren, per descomptat, en una cova d’alta tecnologia controlada per un majordom que tindria el paper que feia Alfred a Batman.

    Com que els guions estan a l’altura del punt de partida, Agente X és una bírria descomunal que la senyora Stone hauria d’abandonar amb la màxima brevetat possible. És millor fer de mare, ¿no?