Tres eixos i tres pilars per a l'escola del futur

Aquest curs les escoles del país han començat a aplicar la setena reforma educativa de la democràcia. Una més, viscuda en la majoria d’escoles en la més estricte indiferència, quan no “passotisme”.La societat, de la seva banda, ha acabat tenint la consciència que les reformes serveixen de ben poc, però alhora, que  l’escola necessita un canvi en profunditat.  Una vivència contradictòria fruit de la desconfiança vers les administracions educatives, amb independència del color polític.

I la societat té raó. L’escola necessita, més enllà de les lleis, un canvi en profunditat.

Un canvi que suposa un repte molt complex, en el que només podrem fer-hi front sumant esforços des de la confiança entre tots els agents educatius, sense prejudicis, ni dogmatismes. Un canvi profundament democràtic que superi els sistema d’interessos privats, ideologies i partits.El  que necessita l’escola, no es pot entendre des de la distància curta dels quatre anys.  Necessitem una mirada a un mínim de quinze anys vista, perquè la dificultat no rau tant en saber on volem arribar, aquí el consens ho hauria de ser complicat, sinó en el com arribar-hi.

Hem de tenir clar on i com volem arribar i quines són les finalitats.

INTUÏCIÓ I EXPERIÈNCIA D'ÈXIT

L’on volem fa ja molt de temps que ho tenim molt clar. La intuïció i l’experiència d’èxit de moltes i molts mestres i de la globalitat d’algunes escoles ho garanteixen, i no d’ara, si no de fa molt anys.Les propostes pedagògiques i les bones practiques avalades des de les ciències de l’aprenentatge,  com “Els set principis” que ens orienten en la creació d’entorns d’aprenentatge de futur. I el bon camí seguit per alguns països, ens ho ratifiquen.

El procés d’aprenentatge ha de pivotar en tres eixos: la  interdisciplinarietat, el treball cooperatiu i les competències. I tenir una escola que es fonamenti en tres pilars: cognició (aprendre a aprendre) emoció (aprendre a viure) i ètica (aprendre a conviure i cooperar), entenent que només es poden fer realitat  des d’una escola plenament inclusiva, d’acord amb la realitat de cada entorn.

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

I com hi hem d’arribar? Doncs canviant en profunditat, l’organització i l’estructura de l’escola,  els horaris, l’accés  a la carrera docent i si és el cas a la funció pública. El sentit de les àrees i/o matèries i els requeriments per impartir-les. Canviant la funció de la inspecció. Reduint significativament el pes del currículum obligatori. L’Avaluació....  El rol del municipis...  La finalitat dels equips docents, etc. Capgirant la realitat, sense por, posant a l’alumnat al centre.

Entretant, movent-nos només a tocs de PISA i des de la miopia, que no permet veure més enllà de tres pams del nas, continuem tenint una escola transmissora, memorística i selectiva. El món necessita persones competents per treballar i cooperar amb els altres des de la diversitat, persones que pensin des la creativitat, persones que sàpiguen regular les seves emocions per poder viure en plenitud en una societat complexa.