Un altre triomf col·lectiu

1
Es llegeix en minuts

GRAN ACTITUD SENSE PILOTA

Amb el partit ja totalment decidit i amb el Roma pensant més que s’ho jugarà tot en l’últim partit amb el Bate, el Barça no va deixar de pressionar en cap moment. Va tenir aquesta actitud de no treure mai el peu de l’accelerador. I ho va fer després de cada pèrdua amb un gran exemple de mentalitat. Va voler recuperar la pilota com més aviat millor ja que n’estava disfrutant molt. I en aquest sentit, Suárez és un verdader exemple perquè la seva pressió i fam arrossega els altres companys, i no permet fer més de tres passades seguides als rivals.

PLÀCIDA 1a PART

Notícies relacionades

El Roma va plantejar, a l’inici, un partit per no deixar espais entre línies. Va voler especialment ajuntar-les, fent jugar fins i tot amb la defensa avançada. Però aquesta manera de col·locar-se necessita una forta pressió al posseïdor de la pilota. Però res d’això es va produir i això va permetre que el Barça jugués amb molt plaer. Tenia espai per als grans passadors, que van aprofitar amb intel·ligència els espais a l’esquena dels defenses italians. Suárez, Neymar, Messi i fins i tot Alves es van trobar en la seva salsa.

EL PODER DEFENSIU

En l’últim segon, però literalment l’últim, va arribar el gol de Dzeko. Fins a aquell moment, el Barça havia sumat cinc partits consecutius sense encaixar cap gol. Però aquella diana no modifica la solvència defensiva que ha mostrat l’equip blaugrana. Fins i tot Ter Stegen es va guanyar l’aplaudiment de la grada a l’aturar un penal. És, sens dubte, una altra de les claus del gran creixement que ha experimentat el Barça en les últimes setmanes. L’equip de Luis Enrique acumula 10 gols en els dos últims partits i només un en contra, l’intranscendent del Roma. I, a més, va arribar aprofitant un cop que havia patit poc abans Vermaelen, i no va poder lluitar per aquella pilota aèria que va picar de cap amb tranquil·litat el davanter bosnià. Però el Barça s’ha endurit al darrere i això és una gran notícia.