tu i jo som tres
Les lladelles d'Artur Mas
Quico Homs i l’uròleg analitzen els testicles de Mas /
Un dolor encabritant i molt molest, a la zona de l'escrot i els testicles, ha obligat aquesta setmana Artur Mas a visitar l'uròleg (Polònia, TV-3). I allà li diagnostiquen que és víctima d'un atac combinat de dues lladelles rabioses, dos tremendos exemplars de cupaires lladillus que se li han instal·lat als ous, i que, vist el tema amb una lupa potent, resulta que els hostes paràsits s'assemblen molt a Antonio Baños i a Anna Gabriel. ¡Ahh! Aquest ha sigut el gran esquetxsetmanal que ens han preparat els polacs per al nostre divertimento. A primera vista pot semblar que la burla que practiquen sobre Mas és cruel i tremenda. «¿És molt cruel això que estan fent amb l'Artur a Polònia?», em va dir l'altre dia una ingènua dama jubilada, veïna de la meva escala. «No, senyora», li vaig contestar amb respecte, «Analitzi bé l'esquetx i veurà que la crueltat dels polacs és amb la CUP, o sigui, amb Baños i Gabriel. Els pinten com a ferotges lladelles, paràsites i colloneres. Mas, en canvi, és dibuixat com una víctima, un màrtir a qui els malvats cupaires lladillus castiguen a les parts més nobles».
¡Ahh! És evident: a Polònia tampoc són innocents en la seva manera de mossegar. El seu sarcasme també és una forma de pressió als cupaires. Home, aquella nit, l'escena televisiva que més em va agradar va ser la que s'havia produït una mica abans, al TN vespre. Aquell moment en què Toni Cruanyes, somrient i amb indissimulable satisfacció, ens va comunicar: «¡Per primera vegada, els representants de la CUP... s'han resistit a dir que no investiran Mas president!» ¡Ah! Quina emoció, quina alegria transpirava el Toni. La possibilitat que la CUP retiri el seu veto i acabi investint Mas el feia estremir de plaer. Que en prenguin nota a Polònia: potser la setmana que ve, en lloc de dibuixar la CUP com a lladelles, hauran de representar-los com a beatífics coloms.
BEATRIZ TALEGÓN. - No li ha agradat a Isabel Duran (13 TV) la cançó que va cantar al seu programa (Más Claro Agua) l'esquerranosa Beatriz Talegón. Feia una hora que Isabel aplaudia els bombardejos contra Síria, i de sobte Beatriz va intervenir i es va posar a cantar una melodia diferent, sobre armes que Espanya ven a l'Aràbia Saudita i que acaben en mans de l'EI, per exemple. ¡Ah! Isabel Duran es va horroritzar, i la va expulsar dient-li: «Tu, aquí, no tornes». Això és el que està passant en algunes televisions: si no cantes la cançó que els convé a ells, te'n fan fora. Curiosa llibertat d'expressió.
