Exhibició d'Iniesta
EL VALOR DE SERGI ROBERTO
Hi va haver molts debats abans de conèixer-se l’11 del Barça. Després, també. Tots debatent sobre el dibuix tàctic de Luis Enrique. Es va pensar que seria un 4-4-2, però, al final, va ser un clar 1-4-3-3. L’únic que va variar va ser les característiques del jugador que ocupava la banda dreta. El Madrid va començar amb un equip ofensiu per tenir la pilota. Per això, era tan important que el Barça entengués el discurs del partit. No només es va avançar en el marcador sinó que va controlar el partit amb certa facilitat. Va ser valent amb quatre sense pilota, ja que va pressionar a dalt amb Suárez i Iniesta buscant sempre Varane i Ramos, i per això la sortida de la pilota del Madrid va ser cada vegada pitjor. El va anul·lar. Aquesta valentia també sense pilota va provocar la recuperació ràpida de la bimba, com es va veure en el segon gol en una gran acció d’esforç defensiu de Suárez amb un gran desequilibri en aquella assistència d’Iniesta per a la definició de Neymar.
APROFITAR ESPAIS
3 El Barcelona va saber aprofitar molt bé els espais que hi havia a l’esquena dels dos pivots i abans que la pilota arribés als centrals. El Barça va jugar bé per darrere de Modric i Kroos, i van ser protagonistes tant Sergi Roberto com Iniesta. Van llegir a la perfecció aquells espais destrossant el Madrid. Recollien totalment sols, ja que Marcelo no va perseguir Sergi Roberto en cap ocasió, i per això el blaugrana es ficava per dins aprofitant les seves arrencades des de la banda. Tampoc es van atrevir els centrals. En una ocasió es va atrevir Sergio Ramos, però Suárez, intel·ligent, va realitzar un excel·lent desmarcatge per al gol del 0-1, precisament amb assistència de Sergi Roberto. I sense necessitat d’haver de forçar Messi. De mica en mica, el futbol del Barcelona anava esclafant el Madrid, a qui va deixar sense resposta a casa seva. Però sense resposta tàctica. Ni anímica.
ANDRÉS HO VA FER TOT
3 Una altra excel·lent jugada va acabar amb la guinda al pastís. O més ben dit a l’exhibició d’Iniesta. Va fer el que va voler al Bernabéu. I en el moment que va voler. Va desequilibrar, va controlar, va regatejar, va ordenar, va passar, va assistir, va pressionar i va marcar. No se li pot demanar més a un jugador en un clàssic, que es converteix, a més, en el segon jugador que surt ovacionat del Bernabéu. Un partidàs en el millor escenari possible amb un resultat i una superioritat històrica. En 77 minuts, només va cometre tres errors en la passada, i va aconseguir, doncs, un percentatge d’encert del 96%. Però no només va regalar passades sinó que també va repartir l’assistència del gol a Neymar, a més de firmar un imponent golàs amb la dreta. En una jugada que va començar als peus de Bravo i va acabar, curiosament, a la cama dreta d’Iniesta, poc acostumat a fer gols. Però sempre elegeix els grans temples per deixar la seva firma. H
