Set peces del trencaclosques català

La situació política catalana viu en un impàs des de la fallida investidura d'Artur Mas. La solució del bloqueig no és senzilla. Hi ha tres opcions: una investidura exitosa del mateix Mas, fet que implica un canvi copernicà de la CUP; la investidura d'un altre candidat de Junts pel Sí, fet que comporta la renúncia de CDC a Mas; o la convocatòria automàtica de noves eleccions una vegada esgotat el termini per elegir un nou president. Les tres possibles sortides comporten renúncies per part d'algun dels actors principals. El resultat final dependrà de com s'esvaeixen les principals incògnites que tenim a sobre de la taula.

1. Un president blindat. En primer lloc, hi ha un element de tipus mecànic. Tot i que ara no ho sembli, investir un president és molt més fàcil que treure'l. En el primer cas n'hi ha prou amb una majoria simple, mentre que per tirar endavant una moció de censura (que comporta la renúncia automàtica del president) és necessari comptar amb la majoria absoluta del Parlament. Aquest és un element que han de tenir en compte els dirigents de la CUP, ja que saben que, una vegada investit, el president (sigui qui sigui) tindrà les mans lliures per decidir la velocitat amb què es desplegaria la declaració del 8 de novembre. Només una majoria que anés de la CUP al PP podria treure el president una vegada investit. Un escenari impossible.

2. Una majoria curta. A mesura que passen les setmanes es fa més evident que el 27-S el bloc independentista no va obtenir la força suficient per emprendre el full de ruta cap a la independència amb la velocitat que voldria la CUP (i ERC). Ho ha recordat recentment Francesc Homs. Sense aquesta força, els acords entre Junts pel Sí i la CUP d'avançar a tota màquina en la construcció d'un nou Estat podrien acabar en paper mullat. A més a més, s'ha de tenir en compte que una part del vot a CDC no sembla estar per l'acceleració a qualsevol preu. Aquest pot ser un element que freni CDC a l'hora de canviar la investidura per un pla de govern que contempli la independència en 18 mesos o menys.

3. El soci silenciós. En aquest escenari, ERC juga un paper clau. Fins ara ha optat per mantenir-se al marge de les negociacions per a la investidura, fent el paper de soci responsable de CDC i fins i tot jugant a la moderació fent crides al seny. L'estratègia d'ERC sembla clara. Si finalment hi ha Govern, hi té garantida la presència; i si, per contra, les negociacions entre CDC i la CUP no arriben a bon port i hi ha noves eleccions, els republicans podran treure profit tant del desencant dels votants de la CUP com del dels de CDC. En qualsevol dels possibles escenaris, ERC hi guanyaria. Per tant, deixa que els seus socis/rivals es cremin.

4. Unes eleccions determinants. Els resultats de les eleccions generals seran molt importants per determinar com desencallar el bloqueig català. El 20-D es disputa una batalla sorda però decisiva pel domini de l'espai independentista entre ERC i CDC, en què la primera parteix amb avantatge. Si els republicans aconsegueixen superar CDC, Mas i els seus veuran com s'estreny el seu marge de maniobra per definir la sortida del bloqueig, i és possible que el silenci tàctic d'ERC es transformi en un posicionament contundent.

5. Són 30, no 62. Si el 20-D debilita la posició de CDC, quedarà en evidència que els convergents només controlen la meitat del grup parlamentari de Junts pel Sí (més algun dels independents). Aquest és un element fonamental per entendre la situació de bloqueig, perquè amb només 30 diputats no és possible explorar majories alternatives a la dels independentistes. Qualsevol operació de construir una majoria diferent pot no comptar amb l'aval d'ERC, i per això seria aritmèticament impossible.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

6. CDC pot no ser clau a Madrid. En moments de debilitat com l'actual, els nacionalistes han pogut comptar amb l'aquiescència del partit del Govern central (fos el PP o el PSOE) per garantir-se la pau parlamentària a Catalunya. Però tot porta a pensar que a partir del 20-D això no serà així i que CDC perdrà, a favor de Ciutadans, el seu paper de king maker amb capacitat de donar o evitar majories al Congrés. Sense aquesta carta a la butxaca, la dependència de la CUP i d'ERC serà encara més clara per a CDC.

7. Una cita carregada d'incògnites. L'última carta a jugar és la convocatòria de noves eleccions al Parlament. Ara bé, aquesta és una jugada molt arriscada i plena d'interrogants. ¿Podria CDC convèncer ERC de reeditar la llista conjunta? Si fos que sí, ¿en quines condicions? ¿Què passaria amb el vot independentista? ¿Se'n podria desmobilitzar una part? ¿Qui pagaria el fracàs de la investidura? ¿El bloc independentista en conjunt sortiria reforçat o debilitat respecte del 27-S? Massa preguntes sense una resposta clara. Politòleg.