Al contraatac
No a la guerra
Hollande, en el seu discurs a Versalles, on va dir que França està en guerra amb el terrorisme. /
Qui hauria dit que la reacció de François Hollande a la barbàrie de París seguiria un patró tan semblant al que li van dissenyar a George Bush hores després de la tragèdia de l'11-S. La rapidesa supersònica i molt calculada amb què s'ha tornat a introduir en l'opinió pública aquest sinistre «estem en guerra» és la coartada perfecta per justificar una altra vegada tot el que estè per caure i que estem rememorant com un terrible déjà vu: bombardejos indiscriminats i pretesament tecnològics, però sense garantia de distingir un objectiu innocent del que no ho és, tota mena de restriccions de seguretat que són en si mateixes una victòria del terrorisme i, és clar, una reorientació immediata de l'economia al servei de la maquinària de guerra: ja té nassos que aquesta Europa que no tolera més dèficit per pagar els hospitals als jubilats grecs aplaudeixi ara aquesta reforma exprés de la Constitució francesa per comprar míssils.
Almenys podríem haver après alguna cosa d'aquella intervenció a l'Iraq orquestrada per uns pocs psicòpates, que no només no va ajudar a eliminar cap terrorisme sinó que paradoxalment en va fabricar on no n'hi havia i, a sobre, com es va veure en la crisi mundial del 2008, es va pagar amb sang innocent i també amb el pa i la feina de milions de pobres sobrevinguts. Perquè aquella guerra, en la qual ara Esperanza Aguirre diu que Espanya no va participar, va ser una de les causes de moltes tragèdies actuals, també de la massacre de divendres. I ja se sap que gairebé tan nocius com les bombes són els ideòlegs que les impulsen: n'hi ha hagut prou amb un nou atemptat perquè tornin els romanços sobre xocs de civilitzacions, repugnants connexions entre refugiats i atemptats, i els al·legats habituals contra el bonisme, que volen culpabilitzar els que només desitgen la pau.
Educació, justícia, civisme
Notícies relacionadesAquests ideòlegs cínics que sempre amb la sang encara calenta ens colen discursets bèl·lics s'obliden casualment de dir que els terroristes que pretesament vénen de lluny són, en realitat, veïns de les banlieues, que ens metrallen amb fusells que els venem nosaltres i que són finançats per estats que patrocinen clubs com el PSG o el Barça. Una altra vegada es premerà el botó de la guerra, que solament servirà per aprofundir en el dolor i treure rèdits polítics i econòmics amb vides alienes.
Farà falta recordar una vegada més que les nostres úniques armes de destrucció massiva són l'educació, la justícia i el civisme, i que defensar-les amb violència és aniquilar-les. Tirar bombes teledirigides a milers de quilòmetres ens converteix en neobàrbars de l'ull per ull i, evidentment, en terroristes, això sí, d'Estat. Ja ho vam cridar una vegada en la manifestació global més gran de la història i anem camí d'haver de repetir-ho una altra vegada més: no a la guerra.
