Tu i jo som tres
L'enllaç d'Hollande i Putin
Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. /
Són poques les bromes, les ocurrències, els acudits que Wyoming i els seus guionistes d'El intermedio (La Sexta) es permeten aquests dies quan repunten els atemptats gihadistes de París. I quan claven una mica l'ullal del sarcasme, ho fan amb sordina. Això no és fluixesa, això és respecte televisiu davant la massacre de 132 persones. L'única gracieta que s'han permès va ser la d'assenyalar Gérard Depardieu com el gran aconseguidor, el gran enllaç secret que ha agermanat Hollande i Putin en la seva liaison bèl·lica. O sigui, humorisme suau, disbarat intranscendent.
Canviant de registre, anotem que quan van entrevistar Albert Rivera, hi va haver moments de notable tensió. No hi va haver una gran hostilitat, però es palpava la tibantor. Bàsicament quan Rivera va advertir que recolza, a fons, la llei de la memòria històrica però va opinar en canvi que no és convenient canviar les plaques franquistes dels carrers de tants pobles i ciutats espanyoles. Wyoming li va contestar: «Trist servei, senyor Rivera, honrar les víctimes alhora que s'obliga els seus familiars a viure al carrer, o a la plaça, que porta el nom de qui els va matar». Contundent. I més contundent encara, perquè això ho va dir sense llegir el teleapuntador, o sigui, no era frase de guió, era una convicció que li va sortir de dins. Això dels carrers, en efecte, és un tema que també hauria de solucionar-se d'una vegada. Seria bonic que els carrers portessin, en lloc de noms de dictadors o guerrers, noms d'ocells silvestres. Al carrer del passerell jo m'hi trobaria bé.
Per cert, per aquesta roda d'entrevistes a presidenciables que està practicant El intermedio hi van passant tots els candidats, l'un darrere l'altre. Ja n'hem vist per allà uns quants. Però sembla que qui no veurem serà Mariano Rajoy. La Moncloa ha confirmat, en canvi, que el president estarà amb Bertín Osborne. Home, no són incompatibles els dos programes. Si un és un relaxant jacuzzi, l'altre és una vigoritzant dutxa escocesa. Mariano Rajoy hauria de meditar el tema. La popularitat, a la tele, s'aconsegueix quan la trobada és enèrgica. Intensa. El massatge a base de carantoines i olis, en canvi, provoca avorriment i son en l'audiència. «L'afalac afebleix», solia dir José María García quan observava com alguns presidents del tinglado futbolístic sucumbien a l'adulació dels mitjans. Que en prenguin nota a la Moncloa.
