La polèmica generada per l'OMS

¿Alarma sobre la carn?

És essencial precisar riscos i aprofundir en la investigació per minimitzar els danys per a la salut

3
Es llegeix en minuts

Ens acabem d'assabentar que l'Organització Mundial de la Salut (OMS), a través del Centre Internacional d'Investigacions sobre el Càncer, ha avaluat la carcinogenicitat del consum de carn vermella i de carn processada i conclou que el seu consum és probablement cancerigen a un nivell que assimila la processada amb el tabac i l'amiant. Estem parlant de temes molt seriosos (càncer i aliments) i de la màxima organització internacional de la salut. Per això es pressuposa que els seus estudis tenen sòlides bases científiques.

No obstant, l'anunci dels resultats d'aquests estudis, als ulls d'una persona sense coneixements especialitzats, sembla un despropòsit. A l'anunci li ha faltat prudència, protocol i detall, a l'hora de delimitar graus, tipologies, processos... L'OMS ens diu que allò que ha anat realitzant l'home des que és home, des de fa un milió d'anys més o menys, mata. Podria haver-nos advertit també d'una cosa tan certa com que l'oxigen mata, donat que és la màxima causa de l'envelliment. ¿I ara què?

L'home sempre ha sigut omnívor i sempre ha menjat carn. La transformació d'aquest producte també és immemorial, el foc va marcar el primer procés de transformació de la carn abans del seu consum, els processos de conservació com el fumat i l'assecament es van usar des de temps prehistòrics, l'ús de la sal com a conservant procedeix del neolític, els egipcis ja elaboraven un transformat semblant a la botifarra, la cultura de l'aprofitament del porc, per la seva fàcil conservació, neix al neolític i un producte com el pernil data de l'imperi romà.

Al neolític, no obstant, amb la implantació de l'agricultura, encara que la carn no va desaparèixer mai de la dieta, es van modificar els hàbits alimentaris i es va reduir dràsticament la ingesta de carn, una cosa que, tal com observa Harold McGee, va comportar un declivi general en l'estatura humana, de la fortalesa dels ossos i de la salut dental. Una cosa que ens conduiria a una reflexió complementària sobre les qualitats de la carn i el seu valor nutricional.

La carn sempre ha sigut un producte més costós i per tant més car, de manera que el seu consum, més enllà de les classes adinerades, era limitat. Però amb la millora de la tecnologia i el desenvolupament subsegüent de la ramaderia intensiva tota la població va passar de menjar carn per Nadal a fer-ho cada diumenge i finalment tres vegades al dia. I aquest generós consum de carn al qual ens hem abocat sí que té conseqüències evidents sobre la salut. És una cosa que ja sabíem i que ens recorden els metges en les nostres visites. Potser el que pretén l'OMS és que ens ho creguem.

En un altre sentit, el consum de carn és molt exigent en recursos agrícoles. És a dir, sense precisar estadístiques, per alimentar una determinada població amb una dieta vegetal es requereixen moltes menys hectàrees que per alimentar els animals que, al seu torn, alimentin aquesta mateixa població amb carn o llet. Donat que els recursos de terra agrícola són limitats, el creixement de la població és incessant i hi ha una creixent orientació a dietes càrnies fruit del desenvolupament econòmic global, això podria comportar tensions en el proveïment alimentari. Per això els centres de prospectiva i la mateixa FAO comencen a insistir en la necessitat estratègica d'orientar les polítiques alimentàries cap a dietes amb més contingut vegetal.

Aquestes orientacions tenen a més a més un clar impacte econòmic. Tenint en compte que el complex carni ramader és un dels sectors productius més importants de Catalunya, aquestes tendències han de ser considerades en les estratègies empresarials. Ocultar-les seria absurd. Observem, doncs, dues tendències contradictòries. Per una part, una a llarg termini cap a la moderació del consum de carn per raons sanitàries i per polítiques de seguretat alimentària, i per una altra, una tendència actual a l'augment del consum de carn a nivell global pel desenvolupament dels països emergents.

Notícies relacionades

En qualsevol cas, al sector carni li correspondrà impulsar amb els organismes sanitaris dues tasques imprescindibles. Per una part, precisar i delimitar els riscos, no és igual una carn que una altra, un processat que un altre, uns consums que uns altres, i reclamar -per descomptat- estudis més amplis a l'OMS. I per una altra part, ha d'aprofundir en la investigació i el desenvolupament de tècniques i productes que minimitzin els danys per a la salut denunciats. Finalment, i de manera complementària, desitjo insistir en la importància d'incrementar la producció agrícola (vegetal), la qual cosa permetria moderar el fort dèficit de proveïment agrícola i evitaria riscos estratègics evidents.

Economista.