Intangibles
Pablo Iglesias dóna un cop de mà als bancs
Els set principals -no tots són grans- bancs espanyols van guanyar entre gener i setembre 10.650,8 milions d'euros, el 16,75% més que en el mateix període de l'any anterior. Les xifres, per descomunals, poden resultar enganyoses, però no és or tot el que llu. En primer lloc, el benefici a Espanya d'aquestes entitats va ser de 4.998,8 milions d'euros, perquè de la primera xifra s'hauria de descomptar els 4.672 i 483 milions d'euros -5.155 milions- guanyats pel Santander i el BBVA fora d'Espanya. És a dir, la meitat dels beneficis de la banca espanyola procedeixen de fora de les nostres fronteres. Ni bo ni dolent, és així.
Els beneficis no ho serien sense les comissions -a vegades polèmiques- que cobren als clients. En els nou primers mesos de l'any, el Santander, el BBVA, CaixaBank, el Sabadell, Bankia, el Popular i Bankinter van ingressar per comissions 14.664,2 milions d'euros, és a dir, el 37,65% més del que van guanyar.
La conclusió és simple, i potser sorprèn: sense comissions els bancs espanyols no tindrien beneficis. Res a dir, perquè les comissions també formen part del negoci, però les dades demostren que l'activitat bancària tradicional, captar i prestar diners, no viu encara el seu millor moment.
Els responsables de les principals entitats financeres (Botín, González, Fainé, Goirigolzarri, Oliu, Ron i Dancausa), a la vegada que presentaven els resultats van conèixer el programa de Pablo Iglesias i de Podem, que inclou la creació d'«un impost de solidaritat a les entitats financeres». Els temors que poguessin tenir els peixos grossos de la banca espanyola van desaparèixer al descobrir els plans d'Iglesias.
El líder de Podem potser ignora que aquest impost -en cas d'implantar-se- no el pagarien ni els presidents, ni els grans directius dels bancs, sinó els milions de petits clients d'aquestes entitats, els empleats bancaris i els petits i mitjans accionistes.
La proposta d'Iglesias, portada al límit, donaria coartada als bancs per augmentar més les seves comissions, que no depenen del Govern, sinó de la UE, per seguir amb la moderació salarial i per mantenir una política raquítica de dividends, que afectaria solament els milions d'accionistes minoritaris.
Notícies relacionadesÉs probable que Iglesias no conegui les estructures bancàries, que es resumeixen en presidents i diversos centenars de superdirectius, espectacularment pagats; centenars de milers d'empleats amb sous amb prou feines acceptables; entre 15 i 20 milions de petits clients i quatre o cinc milions de petits accionistes. Tots, excepte els primers, pagarien aquest nou impost bancari amb què Iglesias donaria un com de mà als grans de la banca.
Potser sorprèn, però és així. A Juan de Mairena, el llibre que Iglesias li va regalar a Rajoy es pot llegir: La verdad es la verdad, lo diga Agamenón o su porquero.
