El futbol base català i la norma de la FIFA

La lluita dels organismes esportius internacionals contra les màfies que trafiquen amb menors cridats a ser les estrelles del futur mereix el màxim reconeixement. De la mateixa manera que tots els clubs d'elit haurien d'evitar les males pràctiques i irregularitats en els fitxatges d'aquelles promeses d'arreu del món perquè poden conduir a perjudicis com el que viu el FC Barcelona per la sanció de la FIFA. Però una vigilància que sembla més que justificada en aquest màxim nivell de competitivitat i professionalització no hauria d'afectar en cascada estrats inferiors, els dels clubs modestos, en els quals la pràctica esportiva es mou per paràmetres bastant diferents. Així ha passat en el futbol català en aquest inici de temporada, quan centenars de nens no havien pogut tramitar les seves llicències federatives per una burocratització i una paperassa absolutament desproporcionades.

El mateix Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va denunciar l'abril de l'any passat les traves que troben els nens estrangers, residents a Catalunya, per a la pràctica del futbol. És per això que s'ha d'aplaudir la intervenció de la Secretaria General de l'Esport, juntament amb les federacions espanyola i catalana, per flexibilitzar i simplificar una normativa que s'havia convertit en un embut per tramitar les fitxes. L'acord d'aquells organismes del 26 d'octubre posa al camí correcte un conflicte innecessari i permet que aquells nens puguin socialitzar-se i integrar-se a través de l'esport.