NÒMADES I VIATJANTS
El piròman Erdogan i els bombers
Turquia és una bomba de rellotgeria en una zona altament inflamable i inflamada: Síria, l'Iraq, els kurds, l'Estat Islàmic i Rússia a l'altra riba del mar Negre. Hi ha kurds bons: els que estaven contra Saddam Hussein, els de Síria que van lluitar a Kobane, i kurds dolents: els de Turquia, només perquè ho diu un país amic, membre de l'OTAN. Quan un país amic et demana alguna cosa, com ajudar a envair recolzat en mentides i causar desenes de milers de morts, no es pregunta (doctrina Aznar). La divisió entre els nostres kurds i els kurds comunistes procedeix de la guerra freda, igual que Vladímir Putin i gran part del pensament militar dels EUA.
El president turc, Recep Tayyip Erdogan, que semblava una aposta interessant d'islamisme moderat i democràtic, -¿recorden l'aliança de les civilitzacions?- ofereix símptomes d'un perillós deteriorament ètic i polític. La gran majoria dels líders són depredadors: lluiten pel poder i intenten conservar-lo a qualsevol preu. A Erdogan se li nota més que a la mitjana, a més que juga amb foc en una zona d'alta volatilitat. És un piròman on es necessiten bombers.
Com que les eleccions del juny no van sortir a gust del president, malgrat la victòria del seu Partit Justícia i Desenvolupament (AKP) amb 258 escons de 550 al Parlament, però sense majoria absoluta, va deixar córrer els terminis per tornar a les urnes.
En els comicis d'avui s'exhibeix l'obsessió per la seguretat. És per l'atemptat que va matar el 10 d'octubre prop de 100 persones, atribuït a l'Estat Islàmic encara que diversos sectors del Govern insisteixen a assenyalar el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). És el seu «ha sigut ETA» del PP l'11-M: una manipulació per buscar rèdit polític. Des de l'esquerra s'assenyalen els serveis secrets. D'altra banda l'exhibició de seguretat també és un missatge subliminal, una manera de fer por. El temor d'un frau flota en l'ambient.
La irresponsabilitat no està en la repetició dels comicis, sinó a fer l'impossible per reprendre la guerra amb el PKK. Més enllà de la guerrilla kurda -que no té, com els diferents governs d'Ankara, un historial brillant en el respecte dels drets humans-, a Erdogan el preocupa el Partit Democràtic del Poble (HDP), prokurd, laic i d'esquerra. Va ser la sorpresa al juny a l'aconseguir 80 escons. Totes les maniobres es dirigeixen a debilitar aquest partit, que ha sigut objecte de diversos atemptats. La majoria dels morts del 10 d'octubre eren simpatitzants de l'HDP.
Els electors solen castigar els líders incapaços d'arribar a acords i que els retornen la paraula perquè els resolguin un problema. Les enquestes indiquen que tot segueix més o menys igual, que es mantindrà el bloqueig. El Partit Republicà del Poble (CHP), secular i de centreesquerra, que va obtenir el 25,22% dels vots i 130 escons, seguirà segon; tampoc s'esperen canvis amb el Partit d'Acció Nacionalista (MHP, d'extrema dreta; 16,81% i 84 diputats). Erdogan necessita una majoria absoluta, com les que tenia abans del juny, per aplicar el seu corró legislatiu i accelerar la islamització del país. Estan en joc dos models d'Estat encara que no hauríem de confiar en els sondejos: s'han especialitzat a equivocar-se, ja no importa on.
Poblat i jove
Turquia té més habitants que Alemanya -un els motius que bloquegen la seva adhesió a la UE- i la població més jove d'Europa: el 25% té menys de 30 anys. La BBC recordava aquesta setmana que un terç d'aquests joves no tenen educació, feina i formació adequada. També informava que només el 20% dels joves turcs semblen interessats en la política.
Notícies relacionadesEl rebuig és a una forma de fer política d'esquena a la ciutadania. Aquesta apatia beneficia el Partit Democràtic del Poble. Si es confirmés el lleu descens que apunten els sondejos, es podrà afirmar que les maniobres del Govern i dels seus mitjans afins, de vincular l'HDP amb els atemptats del PKK, han tingut èxit.
El que ara passi a Turquia interessa molt a Europa. La Unió Europea tem que els dos milions de refugiats sirians que estan a les seves fronteres decideixin posar rumb a Berlín, Oslo o Estocolm si la inseguretat posa en risc les seves vides. Com Mariano Rajoy aquí, Erdogan es presenta al món com a únic garant de l'estabilitat. Alemanya, els Estats Units i l'OTAN li van comprar el missatge fa anys. Estan en joc els seus interessos, no la vida i la dignitat de les persones.
