Intangibles
Bankia-Popular, la fusió més somiada
Els arbres del guirigall preelectoral a tot Espanya i postelectoral a Catalunya -inclòs el 3%- oculten el bosc de la realitat econòmica d'un país que, diguin el que diguin, cada dia deixa la crisi més enrere. La festa va per barris i encara no arriba a tots, però el Govern treu pit amb unes dades que li són favorables des de fa uns mesos. Rajoy pot presumir que quan arribi la cita amb les urnes, l'atur haurà baixat, només aquest any, en 600.000 persones i estarà per sota del que hi havia quan el PP va arribar al poder.
El Govern també pot esgrimir que els ingressos salarials han crescut un 3,7% i que el deute brut de les cases ha baixat dos punts del PIB, fins a quedar-se en el 70,5%, 30 punts menys que el deute públic. Ningú li garanteix a Rajoy una victòria contundent a les urnes, però creu que la va encertar quan es va jugar la legislatura a l'economia.
El Banc d'Espanya, mentrestant, insisteix en la conveniència de noves fusions en la banca. Ho repeteixen amb freqüència el governador de l'entitat, Luis María Linde, i el subgovernador, Fernando Restoy, que persegueixen donar una sortida a unes entitats -gairebé totes antigues caixes d'estalvis- amb un volum que, segons ells, no garanteix el seu futur. Linde i Restoy pensen en Unicaja-Banco (presidida per Braulio Medel, 67 anys), Ibercaja-Banco (Amado Franco, 69), Kutxabank (Gregorio Villalabeitia, 64), Abanca (Juan Carlos Escotel, 56), BMN (Carlos Egea, 68) i Liberbank (Pedro Manuel Rivero, 76).
Unicaja i Ibercaja preparen la seva sortida a Borsa, primer pas per a futures operacions, i Liberbank ja hi cotitza. Kutxabank ho descarta, perquè el Govern basc no vol perdre el control de l'entitat, mentre les altres segueixen a l'espera. El Banc d'Espanya, no obstant, pretén que els grans grups bancaris -Santander, BBVA, CaixaBank i també Popular i Sabadell- s'hi involucrin i liderin aquestes fusions.
La gran operació, no obstant, és -o podia haver sigut- una altra, encara que ni el Banc d'Espanya ni ningú digui res i tampoc ningú hagi fet el primer pas, Govern inclòs. La fusió somiada uniria Bankia (232.000 milions en actius, presidida per José Ignacio Goirigolzarri, 61 anys) i el Banco Popular (167.000 milions, Ángel Ron, 53).
Aquesta fusió crearia un dels quatre grans grups bancaris espanyols, amb un volum similar a Espanya al del Banco Santander, BBVA i CaixaBank.
També permetria que l'Estat -ara en controla el 63,85%- deixés de tenir majoria a l'entitat resultant, de manera que Bankia tornaria al sector privat, com es va pactar en el rescat bancari amb la Unió Europea.
Notícies relacionadesFinalment, eliminaria temptacions de polítics que somien -alguns no ho amaguen- tenir una entitat financera al seu servei, incloses les seves possibilitats clientelars.
La legislatura està acabada i no hi ha temps per a una operació d'aquest calat, que tots negaran haver imaginat, però el 21 de desembre potser algú lamentarà no haver-la posat en marxa, inclosos Santander i BBVA, si és que de veritat els interessa Bankia. A vegades, els arbres impedeixen veure el bosc.
