tu i jo som tres
Mentre em quedi veu
Hilda Farfante, mestra i filla de mestres assassinats el 1936. /
Es produeixen a vegades a la tele, molt rarament, sacsejades que ens afecten de manera molt intensa. Feia temps que no experimentàvem a casa una emoció com la que vam sentir veient i escoltant la mestra Hilda Farfante, de 84 anys d'edat, a El intermedio (La Sexta). El reporter Gonzo va parlar amb ella arran de les descerebrades declaracions d'un senador del PP, José Joaquín Peñarrubia, advertint la ciutadania que això de la memòria històrica és un tema «que cansa» i que «ja no queden a Espanya més fosses per descobrir». O sigui, arxivament sobre els morts que segueixen amuntegats sense nom en negres forats i, sobretot, bufetada als familiars que no poden enterrar els seus pares, germans, avis... assassinats a punta de fusell o de pistola. Hilda Farfante, una nena de 5 anys d'edat el 1936, va veure com es van emportar la seva mare, mestra de l'escola de Cangas de Narcea. Va veure com es van emportar el seu pare, també mestre. I ja no van tornar. Van ser afusellats per un esquadró falangista. La seva mare va ser enterrada en una cuneta. El seu pare, llançat per un barranc. Mai n'ha pogut recuperar ni un sol os. Hilda li va dir a Gonzo, amb un profund dolor: «Mai he sabut si els van afusellar per ser republicans o per ser mestres». I va afegir : «Les paraules d'aquest senador del PP a mi m'ofenen». Té raó. Avui se sap que la repressió franquista va produir 114.000 desapareguts, que queden 2.400 fosses sense exhumar, i que hi ha 1.300 sol·licituds de familiars de víctimes, pendents d'atendre. Avui Espanya és el segon país amb més desapareguts, darrere de Cambodja. O sigui, que l'advertència del senador del PP -aplaudida per diversos del seu partit- és tan falsa com infame i perversa.
A l'acabar la seva conversa amb Gonzo, Hilda va finalitzar amb aquests versos de l'escriptora i poeta Marisa Peña: «Mientras me quede voz, hablaré de mis muertos, tan quietos, tan callados, tan molestos / Mientras me quede voz, hablaré de sus sueños, de todas las traiciones, de todos los silencios, de sus huesos sin nombre esperando el regreso / Mientras me quede voz, no han de callar mis muertos». No els va recitar Hilda. Els va llançar. Li sortien de dins.
Hilda Farfante, el novembre del 2014, va ser a Barcelona, a la UB. Va explicar la importància de la Llei de la Memòria Històrica, avui pràcticament derogada pel PP. El seu va ser un testimoni extraordinari.Quina gran dona.
