'¡És ta mare!' i era una mona

Es fon per ser original. Embogeix per ser enginyós. Es desviu per treure cada setmana alguna ocurrència que deixi bocabadada l'audiència. No és un programa d'economia el que fa Xavier Sala i Martín a TV-3. És un exercici de narcisisme sobre si mateix, intentant deixar encantat el personal amb els seus xiripitiflàutics arguments. No li fa justícia el títol del programa que li han posat (Economia en colors). Només calia posar-li Xavier en colors. Aquesta setmana, parlant no se sap exactament de què -mai saps a què vénen les seves gracietes-, li va dir al seu espàrring, el virtuós Tian Riba: «¿Vols que t'ensenyi ta mare? En tinc una foto». I li va desplegar un pòster en què va aparèixer aquella australopitheca que apareix a tots els manuals d'antropologia i a la viquipèdia, una criatura anomenada Lucy, i que és mig simi, mig humanoide. Per a Tian Riba, el cop va ser tremendo. Tot i ser un periodista que juga molt bé el paper de dòcil servidor de l'estrelleta Xavier, va murmurar: «Home, ma mare és molt més guapa». Però tant era el que digués, Sala i Martín ja havia llançat el seu cop d'efecte. En aquest mateix programa, quan estava donant classe als seus alumnes, també va forçar el seu posturisme prestidigitador. Els va parlar de l'home més ric de la història, un emperador que hi va haver a Mali -segles XIII i XIV- anomenat Mansa Mussa. Després d'advertir que la seva fortuna, actualment, serien 500.000 milions d'euros (sis vegades la fortuna de Bill Gates), va llançar el seu cop d'efecte: «Malgrat la seva incommensurable riquesa, Mansa Mussa no va poder menjar mai pa amb tomàquet -aquí va fer una pausa, per assaborir el grau d'impacte que havia causat entre els adolescents-, ni tampoc podia prendre's una aspirina quan tenia mal de cap, ni tenia google, ni e-mail». O sigui, que el que Sala i Martín volia impactar en el cervell dels seus alumnes és que avui qualsevol ciutadà, per pobre que sigui, és més ric que l'home més ric que hi ha hagut al planeta. ¡Ahh! És tan enginyós que al nostre canari flauta Papitu li va agafar un cobriment. O sigui, Cleòpatra era una indigent perquè no va poder tenir mai a la cuina un microones.

Home, no sé com els deu haver quedat el cos als companys de Valor afegit -heroic, útil i longeu programa sobre economia- amb aquesta falòrnia en colors. Però comprenguem la direcció de TV-3. A Sala i Martín se li havia de posar un programa. Sí o sí. ¡Només faltaria!